La biodiversitat, en estat preocupant
L’Informe sobre l’Estat de la Natura revela que el 27% de les espècies estan en perill d’extinció i que els boscos s’expandeixen de manera poc ordenada a causa de l’abandonament dels cultius
Els experts destaquen la importància de protegir i restaurar els hàbitats aquàtics i garantir l’accés de les espècies a l’aigua
Les poblacions d’animals s’han reduït un 25% en els últims vint anys i els boscos s’expandeixen pel territori
El primer informe sobre l’estat de la biodiversitat a Catalunya, elaborat per l’Observatori de la Biodiversitat l’any 2020, ja estimava que, de mitjana, les poblacions d’animals s’havien reduït un 25% en les darreres dues dècades, que els boscos s’estan expandint de manera poc ordenada pel territori, fruit de l’abandonament dels conreus, i que tenim molt poc coneixement sobre el medi marí de les nostres costes.
En els últims dos anys, la situació no s’ha revertit, sinó tot el contrari. Els experts i les nombroses entitats ecologistes que hi ha al territori arriben a la conclusió que el 27% de les espècies avaluades a l’Informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 estan en perill d’extinció o estan sotmeses a amenaces com la destrucció del seu hàbitat natural, la contaminació o el perill de substitució per espècies exòtiques, juntament amb les conseqüències derivades del canvi climàtic. El deteriorament dels ecosistemes posen en perill la supervivència de moltes espècies, segons detalla l’informe. Per això, en el context actual, és vital la conservació i ampliació de la xarxa d’espais naturals protegits com són ara parcs i reserves naturals que possibilitin mantenir la biodiversitat.
L’informe posa de manifest la necessitat de promoure una gestió sostenible dels recursos naturals i impulsar polítiques de conservació i restauració dels ecosistemes; i destaca la importància de fomentar la participació ciutadana i la col·laboració entre diferents sectors per afrontar els reptes ambientals.
Les conclusions de l’informe posen en evidència la fragilitat de la biodiversitat i la urgència de prendre mesures per protegir-la i garantir la seva conservació a llarg termini. Per això, l’informe recomana promoure un ús sostenible del sòl i implementar polítiques de planificació territorial, regulacions ambientals i control de les espècies invasores.
Però també adverteix sobre la necessitat de fer accions que accelerin l’adaptació al canvi climàtic, amb estratègies com l’establiment de corredors ecològics que facilitin el moviment de les espècies, o la preservació de zones climàticament adequades per a la fauna i la flora.
L’informe no s’oblida de la ciutadania i reclama més implicació a través de la promoció de la participació ciutadana. Els seus redactors encoratgen entitats i administració a fomentar les campanyes de sensibilització i educació ambiental mitjançant projectes de ciència ciutadana i iniciatives de voluntariat.
La sequera i la biodiversitat
L’informe assegura que les sequeres prolongades, com la que estem tenint a Catalunya, poden conduir a la pèrdua d’hàbitats aquàtics i a canvis en la distribució i l’abundància de les espècies. I això no només afecta els hàbitats aquàtics, que perden un dels principals elements per l’evaporació i la falta de pluja. L’escassetat d’aigua causada per la sequera també pot afectar els hàbitats terrestres, com ara les zones humides, els boscos i les praderies. La manca d’aigua pot reduir la productivitat vegetal i, per tant, afectar els animals que depenen d’aquesta vegetació com a font d’alimentació. Això posa en perill la cadena tròfica i pot provocar canvis irreversibles.
L’informe subratlla la importància de gestionar adequadament els recursos hídrics per pal·liar els impactes de la sequera. Algunes de les propostes que destaquen els experts apunten a la necessitat de promoure pràctiques de conservació de l’aigua, com l’ús eficient en l’agricultura i la reducció de les pèrdues en els sistemes de distribució.
A més, destaquen la importància de protegir i restaurar els hàbitats aquàtics i garantir un accés adequat a l’aigua per mantenir l’equilibri dels ecosistemes i les espècies. I, finalment, insten l’administració a desenvolupar plans de gestió de sequeres que incloguin mesures de prevenció, mitigació i adaptació per reduir-ne l’impacte.