Sota mínims
L’episodi excepcional de sequera deixa les reserves dels pantans a una quarta part de la seva capacitat
La situació excepcional de sequera que viu Catalunya per l’escassedat de pluja ha situat les reserves hídriques sota mínims. Les conques internes catalanes (rius que neixen a Catalunya i que desemboquen a la Mediterrània) s’abasteixen, amb caràcter general, de l’aigua dels rius –que s’emmagatzema als embassaments– i dels aqüífers. I la situació de pràcticament tots els embassaments i pantans és certament preocupant: les reserves estan lleugerament per sobre d’una quarta part de la seva capacitat i, si no plou, aquestes reserves aniran minvant progressivament. Per això, la Generalitat ha acordat un paquet de mesures extraordinàries per fer front a la situació, que inclouen restriccions, ara només en alguns territoris, però que si la pluja no arregla s’estendran a pràcticament arreu del país aquest estiu.
L’episodi d’escassedat de pluja fa més de 30 mesos que dura, una situació fins ara mai vista i que els experts atribueixen als efectes del canvi climàtic. La manca de precipitacions ha situat el país al marge del precipici i aquesta realitat no sembla que pugui millorar gaire en el futur, sinó més aviat tot al contrari.
Els experts no tenen cap vareta màgica per resoldre aquesta situació, però sí que han descrit escenaris de futur i han receptat accions per minimitzar-ne l’impacte. Moltes d’aquestes mesures han estat incorporades en el decret de sequera que va entrar en vigor el mes de març passat amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua i garantir-ne l’abastiment.
Però més enllà de les limitacions i restriccions, totes les mirades se centren en la previsió meteorològica dels pròxims mesos com l’única esperança per intentar salvar el que queda d’estiu. Els meteoròlegs es mostren tímidament optimistes. Si bé les precipitacions acumulades entre l’abril i el maig no han estat ni de bon tros suficients, sí que han permès donar una mica d’oxigen a zones agrícoles més castigades per la sequera i que amb un mínim d’aigua possiblement puguin salvar bona part de la collita. És el cas de les zones vitivinícoles, com l’Alt Penedès, on els pagesos confien que la pèrdua de la collita no sigui tan desastrosa com preveien fa poques setmanes, d’entre el 60% i el 70%.
Per aturar veritablement el cop, els experts asseguren que hauria de ploure més d’un mes seguit i amb unes quantitats abundants que permetin recuperar els nivells dels pantans i regenerar els aqüífers. Tot i que les previsions a llarg termini tenen una menor fiabilitat, els mapes indiquen que aquest juny pot ser un mes plujós fins al punt que la situació es podria revertir i podríem passar un estiu més o menys tranquil. Però el fet que a curt termini se sigui mínimament optimista no resol la situació de sequera crònica a què ens aboquen els efectes d’un canvi climàtic imparable. Per això, l’única esperança que queda és el consum d’aigua de mar dessalinitzada, una experiència que ja està en funcionament a Catalunya, i l’ús d’aigua regenerada (provinent de les depuradores), que per ara ja es fa servir per a reg i neteja de la via pública i que en un futur també es destinarà a aigua per beure.