Solucions dràstiques

L’emergència habitacional fa temps que és una pedra a la sabata per a tots els governs. Per fer-hi front, les mesures que es volen prendre són dràstiques i no satisfan a tothom, especialment els propietaris d’immobles buits, que poden veure com l’administració els podria arribar a expropiar la seva propietat, un fet que les immobiliàries tampoc veuen bé del tot. Fa poques setmanes, la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Marina Berasategui, ho anunciava en una entrevista publicada en aquest diari: el govern vol expropiar fins a 189 habitatges que fa més de dos anys que són buits i que són propietat de grans tenidors, per destinar-los a famílies vulnerables. Els habitatges d’aquesta primera fase d’expropiació estan situats en catorze municipis on hi ha una forta demanda i on el govern i els ajuntaments han acreditat que falta habitatge social (Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú). “Ho hem de fer perquè tenim una situació d’emergència habitacional i perquè ja hem fet una feina prèvia, un concert efectiu amb els ajuntaments, que ha donat bons resultats”, assegura la màxima responsable d’Habitatge del govern. Com que aquests municipis es van acollir a la proposta de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i van signar un conveni per fer aquestes inspeccions, s’ha pogut conèixer objectivament la necessitat d’inspeccionar prop de 640 habitatges, i el resultat han estat aquests 189, que a la Generalitat li consta que no han complert la seva funció, és a dir, que fa més de dos anys que no estan ocupats. “Gràcies a la feina coordinada entre els ajuntaments i la Generalitat, sabem que en aquests municipis l’acció és prioritària perquè hi ha casos de famílies que, malgrat tenir l’informe positiu de necessitat d’habitatge urgent, no en tenen cap d’adjudicat”, conclou Berasategui.

L’actual situació d’emergència habitacional és fruit de diferents factors, com ara una falta d’inversió sostinguda de pressupost públic per crear habitatge de protecció social. “Hi ha hagut grans acords per canviar la situació, s’han aprovat els pressupostos i tenim les ajudes dels fons europeus Next Generation, i la situació aquest 2023 s’està mirant de reconduir”, assegura la responsable d’Habitatge.

En aquest sentit, admet que l’Incasòl ha de tornar a ser el promotor d’habitatge públic a Catalunya i l’Agència de l’Habitatge n’ha de ser el principal gestor. “L’Incasòl pot proporcionar sòl públic, però necessitem els ajuntaments, els promotors socials i el Tercer Sector per tirar-ho endavant i perquè el parc d’habitatge públic creixi en els propers vint anys”, assenyala Marina Berasategui.