Viure per sempre dins nostre
La nostra amiga Laura de Palol Tresené era una persona extraordinària. La nena que destaca en totes les colles i que ningú li té enveja perquè som conscients que té un carisma especial. Casa d’ella i d’en Josep era la Casa Pairal. Sempre a punt per donar un cop de mà, celebrar una festa o acollir a casa tothom qui fes falta. En Josep hauria estat tan feliç de poder conèixer aquest bé de Déu de nets que les seves filles li han donat! La Laura els ha cuidat a tots, incloses totes les bestioles que han passat per casa seva. la gosa Keti, que era més que una persona, ajudava amb els pollets i gallines, i l’oca Lira, que sempre perseguia les nenes petites per pessigar-les.
La Laura sabia fer de tot, i tot ho feia bé. Cosir. Brodar. Cuinar. Fer mitja. Ganxet. Cuidava el jardí que feia goig. I per si fos poc, quan va faltar en Josep va anar a la Mercè i va aprendre a fer tapís, pintar i fer escultura per esbargir la pena. Ha sigut esposa, mare, àvia i amiga estupenda i divertida.
No oblidarem mai les eternes partides de parxís dels diumenges a la tarda, ni les excursions a buscar bolets i a pescar amb la barca o a fer musclos al cap de Creus. Però aquesta última batalla, per molt que s’hi ha esforçat, no l’ha pogut guanyar i ens ha deixat a l’estacada. Però mai, mai, l’oblidarem, perquè persones com ella viuen per sempre dins nostre.
A reveure, Laura.