Política industrial

De manera recurrent, al nostre país, i en d’altres, es parla de la importància de la indústria i d’una política industrial estratègica i activa, així com de la necessitat de reindustrialitzar l’economia. Passa sobretot quan una empresa important, com Nissan, anuncia que tanca, amb la gran repercussió que té sobre les empreses subcontractades i proveïdores. I caldria reflexionar seriosament per què aquestes bones intencions no es fan realitat quan ja s’està aplicant la política concertada del Segon Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 . Però aquest article no va d’això.

De fet, des de la teoria econòmica predominant, sobretot a partir dels inicis del neoliberalisme als anys 1980, i preconitzada i imposada per la Unió Europea (UE), s’ha fet una política industrial passiva i incondicionada, anomenada horitzontal, creient que el mercat solucionarà tots els problemes que hi hagi i que el que ha de fer l’estat és, només, establir un marc competitiu (passivament) per a les empreses. Aquesta és la línia de política industrial, amb alguna excepció temporal, que ha tingut moltes dificultats, que s’ha seguit a Espanya, i també a Catalunya. “La millor política industrial és la que no existeix”, va dir el ministre d’Indústria Solchaga a principis dels 1980, i des d’aleshores tant la dreta com l’autoanomenada esquerra s’han dedicat a privatitzar les principals empreses industrials que haurien pogut tenir el paper de motors del sector. Al mateix temps, el sistema financer va abandonar la indústria per dedicar-se als negocis especulatius en els mercats financers i els sectors turístic i immobiliari.

Hi ha, però, una altra política industrial possible: estratègica, activa, amb plans d’inversió i de participacions en el capital de les empreses, selectius i condicionats (anomenada vertical), que, com han demostrat diferents autors, ha de ser necessàriament intervencionista i planificada. I així va ser en molts països, sobretot a la majoria de països asiàtics que s’han desenvolupat més recentment. Implica la possibilitat d’ajuts d’estat, utilització selectiva de compres públiques, recerca i innovació públiques, nacionalitzacions totals/parcials en les empreses/sectors estratègics o fonamentals per al país, per mantenir les inversions, els llocs de treball i la viabilitat de les empreses. És important establir les maneres, democràtiques i compartides, de participació en l’organització i gestió d’aquestes actuacions.