SOCIETAT
A reveure, nena Soler
Mare, neta gran del sastre Soler i amiga insuperable
Costa trobar paraules per dir adeu a una persona que ha format part de la teva vida des que va néixer i amb la qual has compartit infinitat de situacions. La Rosa Maria Soler, la nena (per mi), era la neta de la sastreria Soler, molt coneguda perquè a més de ser sastres, feien roba de militars. L’àvia era mestra i va tenir dos fills. Un era en Josep, el pare de la nena, i l’altre, en Santi, el més jove.
La senyora Pilar, al cel sia, ens va portar a Fires i em va comprar el meu primer plumier. Després, quan vaig tenir bronquitis i el metge em va recomanar banys d’aigua de mar, van voler que anés a Llançà a passar uns dies amb ells al mar. Són fets que demostren l’amistat que ens teníem.
La nena Soler es va casar, va tenir dos fills, va anar a viure a Barcelona i va treballar moltíssim, però la vida és injusta i un problema vascular fa uns quatre anys la va deixar en una cadira. Ella, amb tot, volia caminar i va lluitar amb tota la seva ànima.
El dia de Reis m’ha quedat marcat per sempre, però ara sé que descansaràs i estaràs en pau i sense dolor, i aquest és el meu consol.
T’han dit adeu a Verges, on vivies ara, i tanta gent et coneixia i t’estimava de petita. Recordo quan a vegades em trucaves i em deies: “Escolta, estan tocant a mort, aquí hi ha aquest costum.” Ningú em va trucar per sentir les campanes que tocaven per tu.
Descansa en pau. Ens retrobarem.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona.