Adeu a Josep Blanch, activista sociocultural i expresident de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon

Diumenge passat, dia 14, a la tarda, es va celebrar a l’església de Santa Maria de Camprodon l’acte de comiat de Josep Blanch i Solé. Havia complert 78 anys quan li arribà la mort a l’hospital de Vic, sobtadament, després d’uns mesos de lleuger malestar. Feia anys que s’havia jubilat com a agent rural, plaça que havia guanyat fent oposicions al Ministeri d’Agricultura, després d’estudiar a l’Institut de Formació Agroambiental de Jaca, per més endavant ser traspassat a la Generalitat de Catalunya amb les competències d’Agricultura.

Fill de Camprodon i d’una figura local de la cultura popular, en Casimir Blanch, en Josep havia conservat moltes de les tonades que cantava el seu pare i les havia aportat de viva veu per ser publicades a la col·lecció de cançons del Pirineu editades per la fundació del reconegut folklorista Artur Blasco, ànima de les trobades d’acordionistes d’Arsèguel.

Josep Blanch, al marge de la seva professió d’agent rural, també exercí de promotor en el camp de l’hostaleria i l’esbarjo, primer fundant la discoteca P3 de Camprodon i, fa una vintena d’anys, poc abans de jubilar-se, amb el suport de la família, inaugurant la popular Taverna Fraxanet, que s’ha convertit en lloc de trobada i restauració; allà –de bon inici– s’organitzaven actuacions artístiques, seguint el model històric de les tavernes on Josep Anselm Clavé va promoure el moviment coral. El mateix Josep Blanch –que havia estat solista de la coral Camprodon– cantava tot sovint, acompanyant-se amb la guitarra, algunes de les cançons de taverna que havia après del seu pare.

La seva ascendència social i cultural el van portar a ser regidor i tinent d’alcalde d’Urbanisme de Camprodon, entre els anys 1991 i 1995, i, en el mateix període, president de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon. La seva trajectòria i la seva capacitat de convivència expliquen que l’acte de comiat fos una autèntica demostració de dol popular.