Recordant Jordi Regincós Vilà
En Jordi me l’ha fet, saps? Com de família. La darrera vegada vam parlar amb la Roser, que ja era a Can Regàs, i vam fer alguns enviaments de records. Vostè em va dir: “Déu vulgui que no, però que sàpigues que, si mai marxessis tu abans que jo, sortiria una pàgina sencera al diari perquè la gent sàpiga què has fet per Girona i els gironins.” M’ho va dir de cor. Ho sé. Estava en l’Associació Gicord per un ensurt que havia patit. Per això ho dic públicament. Una vegada, ja em va dedicar una carta.
Jordi, la plana la faria jo, al nen gran de can Regincós. Els seus pares venien llet i fleca al carrer de la Barca. També magdalenes que els veníem nosaltres que ens arribaven de Barcelona. Ens van fer una caixa de fusta amb lleixes perquè no s’aixafessin. Venien pel viatjant Terrades de les Ballesteries. Llavors, vostè i el germà petit, en Jaume, venien a buscar-les. També agafaven algun litre de llet, la que els feia falta. També va treballar en la banca. Recollia les travesses de can Banús i, com nosaltres, les segellaven i les venia a buscar. Els diumenges, el pare em feia posar els resultats enfilada en una cadira en una pissarra de la Coca-cola. A les tardes, a estones, anava a Gràfiques Palahí. El que més recordo és allò de les magdalenes. Quina diferència amb les d’ara! També comptava els espectadors del cinema.
Quan en Jaume m’ha trucat i m’ha dit “ets la Carme?”, he pensat que era vostè. Quin esglai. No havia parlat mai amb ell de gran. Tenia la mateixa veu. Fa poc, havia demanat a un senyor que li donés records i va dir que ho faria diumenge a la tarda. He pensat que era vostè, però en Jaume m’ha dit: “Ho sento. En Jordi ens ha deixat.” En sentir-ho, no m’ho podia creure.
Avui a les 11, li diran adeu al tanatori de Girona. En Jordi sap que de pensament seré al seu costat i que tots sentiran l’escalf de la nena Mora.
Descansi en pau.
* Filla dels fundadors de la desapareguda granja Mora de Girona