Els Berros fan el porc

Com s'han de cuinar les freixures, com s'ha de fer la salsa salvatgina, com s'ha de follar per no fer-se mal a les anques i els genolls o com mantenir la verga ben trempada, són receptes i indicacions que conté el Llibre de Sent Soví, el tractat culinari en català més antic que es conserva, compost a mitjan segle XIV, d'una banda, i el tractat eròtic, també medieval, Speculum al foder, una mena de manual del fotre, en català, del qual s'han conservat dos testimonis escrits datats al segle XV. La particularitat de l'Speculum al foder és que és el primer tractat d'andrologia i higiene sexual europeu que inclou un apartat de posicions per al coit, semblant al que es proposa als tractats eròtics hindús.

La gola i el sexe són els vices i pecats del títol de l'espectacle. D'això tracta el material literari que Els Berros de la Cort, grup gironí recuperador i renovador de la música medieval i tradicional, han utilitzat per bastir el seu nou espectacle, Los nòstres vices e pecats, que presentaran divendres a la nit (23 h) a la sala de concerts La Mirona, de Salt. En aquest cas, el grup gironí, especialista en espectacles de carrer de tipus medieval, i molt més anàrquic en altres ocasions –en funció dels seus gustos musicals i apetències– a l'hora de triar el material per als seus espectacles –el primer va ser Ad mortem festinamus– o per als dos CD que ja ha editat (Els Berros de la Cort, 2005, i Egregore, 2008, tots dos amb Nufolk-Galileo MC), reconeix que s'ha ajustat a l'àmbit geogràfic de la corona catalanoaragonesa. Això ha suposat treball de recerca, en l'àmbit musical, recuperant i fent arranjaments de peces poc conegudes d'autors exclusivament catalans i occitans del segle XII al XV, com ara Berenguer de Palou, Guiraut de Borneilh, Raimon de Miraval o Arnaut de Maroill. Segons els membres del grup, el tractament musical de les peces és proper al del folk, i la tasca que han realitzat ha estat a través de contrafactes, creant noves composicions, canviant les lletres a les cançons seleccionades per tal de vincular-les als dos temes principals de l'espectacle, i fils argumentals: la gola i el sexe.

Jordi Batallé, Jordi Comas, Elda i Marc Daunis, Jordi Estefanell, Xus Jiménez i David Picazo són Els Berros de la Cort, que en aquest espectacle, en què tenen l'assessorament escènic de Ferran Frauca, han introduït nous instruments, com ara la viola de roda i la mandola, que acompanyen les percussions, tarotes, sacs de gemecs, gralles, cornamusa i santur. Els músics gironins asseguren que elaborant molt més aquest espectacle i el repertori que el forma volen trencar amb el vici que han adoptat els grups de música medieval d'interpretar peces semblants, amb alguna variant, ja que “aquest tipus de grups de carrer s'empelten els uns dels altres.” La idea és que set trobadors catalans, que no són coetanis necessàriament, es troben fora del seu lloc i el seu temps, i acaben parlant del que realment volen parlar, reivindicant la seva llibertat artística, sense censura, independentment de senyors feudals i de l'Església, els dos poders que encotillaven –i encara ara encotillen, amb senyors feudals d'una altra mena– la societat de l'època. La trobada acabarà sent una festa, que és el que realment acaben sent els espectacles d'Els Berros de la Cort, amb un directe salvatge, molt contundent, que vessa energia de totes quatre bandes. El fet de ser un grup que va néixer fa més de 10 anys com a formació especialitzada en espectacles de carrer o cercaviles de tipus medieval –també han col·laborat amb companyies teatrals, de música i dansa–, atorga a Els Berros de la Cort un plus a l'hora de connectar amb el públic i d'aplicar tècniques pròpies del teatre en el transcurs de l'espectacle.