CULTURA
Mor Teresa d’Arenys, gran referent de la poesia contemporània catalana
Va debutar el 1976 amb “Aor” i el 2018 va ser reconeguda amb el Premi Crítica Serra d’Or per la seva obra
La poetessa Teresa d’Arenys (Arenys de Mar, 1952) ha mort als 71 anys. El seu nom sencer era el de Maria Teresa Bertran. Va ser deixebla de Ferran de Pol i Fèlix Cucurull i ha estat una de les grans referents de la poesia contemporània catalana. El 2018, de fet, va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or per la seva obra poètica.
Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona contra la voluntat del seu pare i als anys setanta va militar en formacions polítiques com la CAC i el PSAN. A Barcelona va conèixer J.V. Foix i va començar a aprofundir en la seva vocació de poetessa.
El 1976 va guanyar el Premi Amadeu Oller per poetes inèdits amb l’obra “Aor”, un concepte que ve la paraula “adoro”. Va ser el moment en què va sortir de l’anonimat i en què va ser coneguda precisament com a Teresa d’Arenys. Aquell any un company universitari de la poetessa va aplegar un gruix de poemes de l’arenyenca i el va presentar al premi, sense que ni ella mateixa en tingués constància. Com que el jove, el també poeta i escriptor Xavier Bru de Sala, no recordava el cognom de l’amiga, en el manuscrit que va enviar al premi va mecanografiar, damunt del títol, el nom de Teresa d’Arenys. Ella en va quedar encantada.
Als anys vuitanta va publicar “L’Onada” (1980) i “Murmuris” (1986), en què va exhibir el seu talent per combinar el classicisme amb les formes més contemporànies. Als noranta va publicar els poemes “Cants d’amor i guerra de l’Ahaggar” recollits a “Tuareg”, obra amb la qual va guanyar el Premi de Reconeixement a la Creació Poètica “Cadaqués a Quima Jaume” (1999).
Va continuar amb la seva trajectòria aclamada per la crítica a “Versos de vi novell” (2009) i “Epístola a un amic mort” (2013). El 2001 va publicar la seva primera novel·la, “El quadern d’Agnès Solà” i també va brillar com a traductora de l’obra “Rèquiems” de l’alemany Rainer Maria Rikke, una de les majors influències en la seva pròpia poesia.
El 2017 va aplegar en un volum el gruix principal de la seva producció lírica a “Obra poètica (1973-2015). No va ser una autora tan prolífica com altres a causa del seu perfeccionisme. Qualitat per sobre de quantitat.
La seva obra selecta estava formada per set llibres amb un rigor lingüístic impecable. En la seva obra, profunda i introspectiva des dels seus primers poemes, va reflexionar sobre la nit, la transcendència, els avantpassats, el vi, la solitud, la mort, el dolor, la creació i l’amor, grans temes universals. El seu marit va ser el pintor alemany Enric Maass, al qual va conèixer als anys setanta i que va morir el 2013. Plegats van viure deu anys (1974-1984) a Horta de Sant Joan. Maass va il·lustrar el recull “Versos de vi novell”, publicat el 2009.
El crític i escriptor Jordi Llavina va escriure a El Punt Avui, parlant d’”Epístola a un amic mort” el 2013, sobre aquesta etapa de la parella: “Les privacions que hi patíreu, la gana i el fred, aquell radical viure per l’art (tan diferent de viure de l’art). M’ha fet esgarrifar el relat de la visitació, del pressentiment de la mort pròpia. I només m’he pogut escalfar una mica l’ànim amb l’aroma d’aquelles sopes de farigola que solíeu cuinar a l’època i amb el corol·lari de l’obra, que és la idea que ja trobes en Llull: l’amor sobreviu a la mort.”