Periodisme de carrer
6 d’agost de l’any 2000. Fa pocs mesos que treballo al diari El Punt a la delegació de l’Alt Empordà. Entre setmana segueixo la informació a la comarca i el cap de setmana m’incorporo a l’equip de Girona que cobreix tota la demarcació. Aquell matí surto de Figueres (on visc amb els meus pares) amb el meu cotxe (acabat d’estrenar) per anar a cobrir una diada castellera al Port de la Selva. Agafo la carretera de Llançà però, en arribar al trencant de Garriguella, una patrulla de Mossos m’atura i em diu que la via, l’N-260, està tallada per un incendi. “Quina ràbia!”, penso. “Ja no arribo al Port de la Selva.”
Però, de cop, alço la vista i veig unes grans flames empeses per una forta tramuntana i m’adono que allò no és un petit incendi, és un gran foc que acaba de començar. Els Bombers es van desplegant ràpidament i els Mossos van tallant les vies secundàries, però encara no ho han fet del tot. Ho aprofito per començar a seguir el flanc del foc a la carretera de Vilajuïga, Pau i Palau-saverdera. Arribo a primera línia i vaig entrant a diverses urbanitzacions que estan desallotjades. Em conec bé aquella zona i diversos caminets i aconsegueixo esquivar els controls de la policia que, com deia abans, encara s’estan organitzant. Allò és un infern. Tinc el foc a tocar i trec la càmera i començo a fer fotos i a parlar amb veïns i testimonis. La por sura a l’ambient. Truco a la redacció per avisar-los de la magnitud de la tragèdia i que enviïn urgentment un fotògraf. Però resulta que el fotògraf de guàrdia (l’únic que treballa aquell cap de setmana) és a Arbúcies, crec recordar, i per tant trigarà hores a arribar. Perquè ara sí que les carreteres principals estan totes tallades. Segueixo recorrent l’incendi fins a arribar a Roses, concretament a la urbanització Mas Fumats. Les flames estan a punt de devorar uns xalets i faig unes quantes fotos. Serà la portada de l’endemà. De sobte em trobo una patrulla dels Mossos que em fa fora: “No veus que ets massa a prop, et cremaràs tu i el teu cotxe, que sembla nou”, em diuen. Marxo, però ja tinc la foto i tota la informació.
L’incendi acaba arrasant 6.513 hectàrees del Parc Natural del Cap de Creus i el seu entorn. Quin desastre. L’adrenalina que he experimentat tot el dia, anant amunt i avall i fent allò que m’agrada, periodisme, ha impedit que m’aturés a pensar en el desastre natural que he viscut.
L’endemà vaig corrent a buscar el diari per llegir les cròniques i veure les fotos. Però curiosament aquell dia El Punt té un quadernet especial de publicitat que obre el diari i la portada queda amagada. Coses del negoci.
Nervis a Cruïlles.
Aquestes són dues de les moltes històries (o historietes) que he viscut com a periodista a El Punt i després a El Punt Avui. Només vull acabar l’article recordant dos caps que he tingut durant aquesta època al diari i els quals malauradament ens van deixar: la Pepa Bouis i en Josep Maria Flores. Una abraçada companys.
Quan l’adrenalina pot contra tot
Els focs al cap de Creus són massa freqüents, però aquest de l’agost del 2000 a Garriguella va ser un dels més virulents que es recorden i les 6.513 hectàrees i els 55 quilòmetres de perímetre cremat, poca broma. Marc Bataller va aprofitar el seu coneixement de la zona –és de Figueres– per esquivar la vigilància policial i acostar-se al foc com mostra la imatge, amb les flames a tocar dels xalets de la urbanització Mas Fumats. Amb la feina feta, els Mossos el van trobar i li van fer veure que li convenia allunyar-se’n.