El GEiEG, Girona i el rugbi, a en Quimet

Joaquim Planas, en Quim Planas, en Quimet, ens ha deixat aquesta setmana i la família grupista està de dol. En Quimet va ser jugador, entrenador, delegat, membre de junta i cap de secció de rugbi. I fins que va poder, sempre era al GEiEG de Palau donant un cop de mà. Per tot això i més, va rebre per part de l’entitat la insígnia d’or.

Cada secció del GEiEG té el seu origen i, moltíssimes vegades, a través de la nostra entitat, cada esport té la seva implantació a Girona. El GEiEG li deu molt, a en Quim Planas, i també la ciutat. Ell va portar el rugbi a Girona i va convèncer la junta del Grup per crear la secció. La principal persona que era darrere el partit d’aquell 11 d’abril del 1971, entre el GEiEG i el Club Natació Barcelona, al camp de rugbi de la Devesa, i que va suposar un impuls històric i el punt de partida del rugbi a Girona i al Grup, va ser en Quim Planas.

El rugbi forma part de l’ànima del GEiEG i els que el vivim de prop sabem fins a quin punt aquest esport és molt més que això. El rugbi és una manera de viure i quan pugem al GEiEG de Palau ens alegrem i felicitem de l’ambient familiar i sa que es viu al voltant d’aquest esport. Molts gironins i gironines han entrat en aquest món i se l’han fet ben seu. Tots vosaltres, tots nosaltres, li devem molt a en Quim Planas. Ell, portant el rugbi a Girona i empenyent perquè la junta directiva del GEiEG cregués en aquest esport i es convertís en secció, va descobrir-nos un món de valors que va més enllà d’una disciplina esportiva.

L’octubre del 2022 vam celebrar els cinquanta anys de la secció de rugbi a Palau, acompanyats de la família de la secció, d’autoritats i del mateix Quimet. Va ser un acte emotiu en què es va reconèixer en Quimet com a impulsor del partit fundacional de l’abril del 1971. Era molt discret i poc amant de les vanitats. Damunt del camp de rugbi de Palau era com si fos a casa, i rere la seva serenitat guardava l’empenta que ens va descobrir el rugbi i ens el feu estimar. Era una bona persona, poc amant de les discussions, amb bon humor. A més, com diu en Cipri Duch, el seu company durant cinquanta anys dintre la secció, tenia una memòria com d’un grup d’elefants. Si li preguntaves qualsevol cosa de rugbi de feia temps, se’n recordava. Era, pel seu esport que tant estimava, una enciclopèdia.

El GEiEG, Girona i el rugbi li deuen molt, a en Quimet, i també a la seva dona, l’Antònia. L’entitat us estarà sempre agraïts.