“Els relats dels abusos eren creïbles i molt contundents”

El jutjat penal número 3 de Girona va ser l'escenari ahir de la segona sessió pel cas de presumptes abusos sexuals contra l'expresident de la Creu Roja de Banyoles Joaquim Homs, que el 2013 va ser denunciat per tres joves d'origen marroquí que asseguren que l'acusat els havia ajudat a arreglar els papers de residència o a obtenir una feina a canvi que es deixessin fer tocaments i petons, que es dutxessin amb ell o que hi dormissin. En la vista, un caporal i un agent dels Mossos d'Esquadra van manifestar que un total de cinc nois els van relatar que havien sigut víctimes d'aquesta situació. Tot i que ho van explicar a la comissaria, dos dels joves al final no van signar la declaració per por o vergonya. A parer dels agents, la versió de tots és creïble, ja que van exposar els episodis de manera “molt contundent, clara, precisa i extensa”. En les conclusions dels fets investigats, a més, els Mossos van assenyalar que havien detectat una “certa complicitat entre la Creu Roja, l'Ajuntament de Banyoles i el Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany per no prendre cap determinació sobre el tema”.

L'exgerent del consorci, per la seva banda, va indicar que havia convocat diverses reunions per tractar aquest assumpte, una de les quals va ser amb cinc educadors socials. “Es va parlar de la necessitat de posar una denúncia, però es va desestimar. Els educadors ho havien intentat, si bé en aquell moment els joves s'hi negaven perquè els feia vergonya reconèixer aquest tipus d'actes i que se sabés entre la seva comunitat. Es va acordar que els educadors farien un seguiment i un acompanyament dels nois. Vaig entendre que parlàvem d'uns rumors i es va ser prudent, ja que es podia fer un dany irreparable, i per protecció a la víctima.” El declarant també va dir que hi va haver un “inici d'expedient” pel cas, si bé va reconèixer que no s'hi va fer cap anotació. “Els educadors van pensar que s'intentava amagar un escàndol al municipi i van acabar actuant independentment de les administracions.”

Un dels educadors va afirmar que no té cap interès concret a perjudicar Homs, sinó que pretén que s'esclareixin els fets. “Hi ha joves en situació de marginació que l'últim que volen és trepitjar un jutjat o una comissaria. Vam emparar-los perquè poguessin fer front a tot el procés. Un dia, a dos dels nois els vaig preguntar com anava la feina a la Creu Roja. Em van respondre que no era tan perfecta com semblava i que havien rebut alguna demanda estranya a canvi del treball. Vaig mirar si el que comentaven tenia consistència i veracitat. En veure que les versions es repetien i apuntaven que Homs els demanava una relació propera de tocaments i petons, ho vaig derivar a serveis socials.”

Pel que fa a l'advocat d'Homs, Salvador Duran, va llegir part d'una declaració d'un dels nois que consta en la causa, en la qual lamenta que a la comissaria es va sentir “un xic pressionat” perquè expressés unes respostes “diferents”. El lletrat va subratllar, alhora, que una família va interposar una queixa perquè havien rebut pressions dels assistents socials i dels Mossos perquè denunciessin. Ahir van testificar, a més, una desena de treballadors i de voluntaris de la Creu Roja de Banyoles. Van considerar que, pel caràcter d'Homs, no creuen que tingués aquesta conducta d'índole sexual envers els tres denunciants, dos dels quals eren menors. Un dels empleats va sostenir que era “impossible” que Homs actués així, que “no n'és capaç”, que els joves estan mentint i que “són molt llestos”. Aquests declarants van coincidir que “mai de la vida” havien presenciat cap de les situacions descrites pels nois, volen que es faci justícia i van concloure que pel caràcter que tenen els denunciants estan absolutament convençuts que no s'haurien deixat sotmetre a un abús d'aquest tipus.