POLÍTICA
Mor l’activista Aureli Argemí, que va ser secretari de l’abat Escarré a l’exili
Va fundar el CIEMEN i va impulsar plataformes com la Crida i la Plataforma pel Dret a Decidir
L’activista cultural i sacerdot Aureli Argemí i Roca (Sabadell, 1936), que va ser el secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané, ha mort als 88 anys. Argemí, un defensor històric de la llengua i membre de diferents associacions sobiranistes, va acompanyar l’abat en el seu exili a Viboldone, prop de Milà, durant el franquisme (1965-68). En tornar de l’exili es va integrar a la comunitat benedictina de Cuixà. Havia viscut a Montserrat, primer com a escolà i després com a monjo, entre el 1946 i el 1964.
Va ser un intel·lectual de primer ordre. Es va llicenciar en dues branques de Teologia a la Universitat Sant Anselm de Roma i a l’Institut Catòlic de París. En els últims temps els seus filòsofs de referència van ser Jürgen Habermas i Edgar Morin.
Escarré havia estat enviat a l’exili per Franco per les crítiques al règim que aquest havia realitzat en la seva famosa carta del 1963 publicada a “Le Monde”.
El 1985 Argemí va abandonar la vida monàstica i va esdevenir un home clau en la dinamització cultural del país, també en l’àmbit polític. Abans ja havia col·laborat en diversos projectes de la Resistència antifranquista. Va publicar, amb pseudònim, entre el 1970 i el 1974, obres crítiques contra els acords entre el Vaticà i el règim de Franco.
El 1975 va fundar el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalitats (CIEMEN), del qual en va ser secretari general emèrit i va ser un dels promotors del moviment popular Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes i de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.
En l’àmbit internacional va ser president de l’Agència europea per a les llengües menys difoses, organisme vinculat a la Unió Europea. El 2005 va impulsar la Plataforma pel Dret a Decidir, de la qual en va ser president.
Tot just l’any passat va publicar la seva última obra “La llavor sembrada. Memòries”. El novembre del 2021, amb 85 anys, va viatjar fins a Grècia per visitar el camp de refugiats a Lavrio, a 40 quilòmetres d’Atenes, i participar en la Nau de la Pau, una trobada i conferències sobre nacions sense estat, convidat pel poble kurd, amb el qual sempre va mantenir bones relacions i contactes.
El 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi. També havia estat guardonat amb el Premi d’Actuació Cívica i la Medalla d’Honor de Barcelona,.