En podem trobar a les comarques tarragonines i a Mallorca, però és a Ponent on aquest producte, qui sap si l’origen de la pizza napolitana, té més tradició
Coca de recapte
És una recepta senzilla i tradicional, però admet moltes variants i cada forn de Ponent la fa a la seva manera
La llegenda diu que aquesta delícia de Ponent, també present a les comarques tarragonines i a Mallorca, va ser una influència decisiva de l’avui globalitzada pizza napolitana. Consisteix en una massa prima feta amb farina, sal i oli d’oliva sobre la qual s’hi posen verdures de l’hort escalivades, normalment pebrot i albergínia. Però, gràcies al gran volum de demanda, els forners de Ponent innoven amb algunes variants recorrent al que troben a l’hort, com ara carbassó, ceba o tomàquet. Sobre aquesta capa d’escalivada s’hi afegeix un toc salat: arengades, talls de llonganissa (que és com en diuen de la botifarra a les terres de Ponent i al Camp de Tarragona), tonyina i olives. Cosa que, com es veu, ens va aproximant cada cop més a la globalitzada pizza napolitana.
La coca de recapte, a cada poble i a cada forn de les terres de Ponent la fan a la seva manera. Algunes amb la massa més fina, gairebé una simple capa per subjectar l’escalivada, i d’altres més gruixudes i cruixents. Tenen nom les de Camarasa, Balaguer, i és a la Noguera on trobem més forns especialitzats en aquest producte, però també se’n troben fàcilment a Tàrrega i Lleida. En general, tot el pla de Lleida en reivindica la paternitat, tot i que es tracti d’una coca d’oportunitat que es preparara amb tota mena de variants.
De fet, fins i tot la seva forma està oberta a la creativitat dels forners. Se’n troben de rectangulars, quadrades i, sobretot, de formes arrodonides als angles, donant-li la seva forma més tradicional: ovalada.
La gran demanda d’aquest producte que s’ha generat en les darreres dècades ha fet néixer també una certa producció industrial, amb empreses que venen coques de recapte congelades perquè el consumidor se les pugui menjar quan ho consideri oportú.
“