En l’adeu de Josep-Maria Terricabras

Josep-Maria Terricabras, catedràtic emèrit de filosofia de la Facultat de Lletres, ens ha deixat de forma inesperada als 77 anys. Feia deu anys que havia marxat de la facultat per treballar per a la política, com a diputat al Parlament Europeu; però tots els que el coneixíem teníem molt clar que sempre el teníem a prop. Terricabras ha estat part fonamental de la història de la nostra facultat, ell n’era ben conscient i sempre estava disposat a col·laborar amb el Departament de Filosofia i a donar-nos un cop de mà en la política i gestió de la facultat. Creia fermament en la importància de l’ensenyament dels set estudis de lletres per a la transmissió del pensament, així com creia en els grans reptes de les Humanitats com a camí per atrevir-nos a pensar millor. Terricabras va ser un gran professor, un gran intel·lectual, però també un home obert que tenia ben clar que el temps de la reflexió tot sovint havia d’anar acompanyat del temps de l’acció. El seu mestratge implicava l’apropament a l’altre i la divulgació del coneixement.

Josep-Maria Terricabras va néixer a Calella, l’any 1946. Va doctorar-se en filosofia i ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona. Va realitzar diverses estades de recerca, entre elles a la Universitat de Münster, on va rebre el premi extraordinari de doctorat. Va especialitzar-se en la filosofia contemporània, sobretot en l’obra de Ludwig Wittgenstein. Va estar vinculat a la Facultat de Lletres i al Departament de Filosofia des dels seus inicis. L’any 1989 va crear, en el marc de la Universitat de Girona –en aquell moment encara Estudi General–, la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, amb l’objectiu bàsic d’organitzar cursos dirigits per pensadors eminents amb prestigi reconegut en l’àmbit internacional. Des de la seva fundació, han passat per la càtedra alguns dels pensadors més destacats tant de la filosofia com d’altres àmbits del coneixement, com ara Paul Ricoeur, Noam Chomsky, Richard Rorty, Alan Touraine, Gianni Vattimo, Judith Butler, Agnès Varda, Zygmunt Bauman, etc. La càtedra ha sigut, per a la nostra facultat, un espai clau per a la internacionalització, la recerca i la creació de debat. Josep-Maria Terricabras va fer tot i més perquè fos un espai de referència i, des de la seva jubilació, n’era director honorari.

Entre les seves publicacions destaca el treball dut a terme en l’actualització del Diccionario de Filosofía de Josep Ferrater Mora, la traducció del Tractatus logico-philosophicus de Wittgenstein i la publicació d’una desena d’assaigs dedicats a la difusió del pensament i de l’ètica com ara: Fer filosofia, avui; Atreveix-te a pensar o Idees de combat: dietari inconvenient. Entre l’any 2014 i 2019, va ser diputat al Parlament Europeu per Esquerra Republicana.

El mes de maig del 2014, abans d’entrar en la campanya electoral, Josep-Maria Terricabras va acomiadar-se de la docència a la facultat amb la lliçó titulada Tot és provisional. Al començament de la lliçó va donar tres consells als seus alumnes: expressar sempre agraïment i satisfacció, ser sempre rigorosos en el pensament i posar les seves capacitats al servei dels més febles. I tot seguit va proposar una eloqüent definició de la filosofia com “una manera de fer que consisteix en quatre trets específics: descriure bé allò que es vol examinar; qüestionar les veritats aparents; mantenir l’esperit crític en les respostes, i afinar i matisar els judicis”. Per poder dur a terme aquesta tasca no hi havia res més important que “el diàleg intel·ligent i el judici honest, em sembla que no hi ha cap recurs millor que el cultiu rigorós i l’enamorament total del llenguatge”.

En l’acte de comiat, a la sala de graus de la facultat, va dir, amb la ironia que habitualment el caracteritzava: “Us miro molt, ara, així, tots junts, perquè potser totes aquestes persones juntes només tornaran a estar juntes quan jo no hi seré. I aleshores no ho podré veure!” Ara que Josep-Maria Terricabras ens ha deixat, les seves paraules ressonen amb força i anuncien la importància de recordar-lo entre tots, de deixar que la seva empremta estigui sempre ben viva a la Facultat de Lletres.