SOCIETAT
Mor la històrica activista i presidenta de l’Amical Mauthausen Pilar Molins
El seu pare, Joan Molins, va ser assassinat pels nazis en un dels seus horrorosos camps de concentració
La històrica activista presidenta de l’Amical Mauthausen Pilar Molins Cid (Mollet del Vallès, 1937), va morir ahir a la matinada als 86 anys, segons va confirmar el mitja local www.sommollet.cat. El seu pare, Joan Molins Maynou, va ser un dels deportats al temible camp de concentració quan intentava fugir de l’arribada de l’exèrcit franquista a Catalunya. Els nazis el van atrapar quan ja havia creuat la frontera cap a França.
El 1943, a través de la Creu Roja Internacional, la família va saber del cert que Joan Molins havia mort a Gusen-Mauthausen el 23 d’octubre de 1941. Va ser assassinat a la mateixa hora que Joan Tura, fill del que va ser alcalde de Mollet durant la República i oncle de l’exconsellera Montserrat Tura. En un reportatge publicat a la revista Vallesos la Pilar va explicar que conservava les cartes que Joan Tura enviava a la seva família i que incloïa unes paraules dedicades a la seva mare ja que el seu pare no sabia escriure.
Joan Molins, un home d’esquerres, havia estat taxista i havia acompanyat destacats polítics republicans. Ell mateix havia lluitat també en el front com a voluntari. Això el va posar en perill quan la guerra es va decantar a favor dels feixistes.
La detenció i la mort del pare van marcar, lògicament, la vida de la Pilar i la seva mare, Maria Cid Lleonart, que van haver de tirar endavant en un ambient de repressió i rebuig. Els esforços de la Pilar li van valer la medalla que concedeix el comitè internacional de Mauthausen i també els d’altres camps d’extermini, com els d’Auschwitz i Treblinka, als quals va voler visitar per conèixer aquell horror amb els seus propis ulls. L’Ajuntament del municipi li va concedir el 2002 la Distinció Cívica de Mollet. La seva mare també havia lluitat per rebre els ajuts econòmics a les víctimes de l’Holocaust.
La Pilar va voltar per tot Europa i va conèixer i fer amistat amb altres persones supervivents de la barbàrie i familiars d’altres que, com el seu pare, van ser exterminades. Va anar recollint en un quadern les dedicatòries signades per moltes d’aquestes persones, que ara es troba a l’Arxiu Històric Municipal.
Durant tota la seva vida va denunciar la barbàrie del nazisme en xerrades que va fer des d’aules d’escoles fins a presos catalanes. Va participar activament en els actes per a la memòria dels deportats, com l’ofrena que es fa cada any per a les persones assassinades als camps nazis. Va impulsar, a més, la instal·lació de les conegudes llambordes Stolpersteine davant la casa dels cinc ciutadans de Mollet que van ser deportats a camps nazis.
La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dimecres a l’Església Sant Vicenç de Mollet a les 10 del matí.