Mor als 95 anys Maria Arimany, testimoni del bombardeig de Granollers el 1938

La granollerina Maria Arimany i Nicolau (1929, La Garriga), coneguda també per ser la germana petita de la cèntrica farmàcia de Ca l’Arimany, va morir dimarts als 95 anys. Era un dels últims testimonis vius del bombardeig de l’Aviació legionària de les forces aèries italianes a Granollers durant la Guerra Civil el 31 de maig del 1038 en què van morir unes 200 persones i 200 més van ser ferides de gravetat.

La Maria va explicar en primera persona com es van viure aquelles hores i algunes de les situacions més dramàtiques de la Guerra Civil a la seva ciutat gràcies al projecte del 2022 de l’Ajuntament Contra l’oblit, que va recollir el seu testimoni i el d’altres persones que en aquells moments tenien entre 5 i 13 anys. El dia que les bombes vau ploure sobre la capital vallesana ella en tenia 9. Tot i que la versió oficial assenyala que l’atac va tenir lloc a les 9 i cinc minuts, ella no hi estava del tot d’acord: “Faltaven cinc minuts per les nou, això segur, perquè sé que els nens estaven jugant a fora esperant que obrissin per entrar. Sinó, no n’haguessin matat cap.”

Probablement la Maria es va salvar per una trapelleria. “El dia abans li vaig dir al company de taula a l’escola que l’endemà no hi aniria i vaig fer veure que estava malalta per enganyar la meva mare.” Quedant-se a casa, amb tot, va observar l’horror que s’esdevindria a la farmàcia familiar després de l’atac. El seu llit va quedar ple de metralla, va veure com s’ensorraven casa dels veïns i va observar escenes esgarrifoses a la farmàcia, com una noia amb una fusta plena de claus clavada a l’esquena i gent entrant plena de sang. “Tot i que els nens vivíem la guerra de forma inconscient aquell dia vaig quedar glaçada.” Davant l’allau de ferits a la farmàcia, els pares van enviara els tres germans petits –eren quatre– a les afores. Allà va ser testimoni de com arribaven els camions farcits de cadàvers al cementiri. “Regalimaven sang.”

Tota la família entrava i sortia del refugi que tenien davant la farmàcia en escoltar les sirenes. “Un dia se’n van endur el pare i tots pensàvem que el matarien segur. Però sempre havia fiat medecines a la gent que no podia pagar. Això el va salvar.” També recordava com un avió la va metrallar fora del poble i com es va quedar sense celebrar els deu anys, el mateix dia que els “nacionals” entraven a Granollers.

Tot i que el seu pare i el seu futur home havien format part d’ERC van evitar la repressió. Van cremar tots els documents i fotos delicades i la política va deixar de ser una prioritat. Amb tot, el pare no va deixar mai d’escoltar la BBC per esquivar la censura del franquisme durant la Segona Guerra Mundial.

La Maria era filla de la Garriga, on el seu avi havia començat la nissaga de farmacèutics. Amb un any, el 1930, es va traslladar a Granollers, on el seu pare va inaugurar la seva coneguda farmàcia, que es va convertir en un gran centre de tertúlia i de trobada. “Tot Granollers havia vingut a jugar a casa. M’ho passava molt bé.”