Rossend Pi, en Sendo de Can Murallet

Rossend Pi i Maynau (Cassà de la Selva), també conegut com en Sendo de Can Murallet, va morir dimecres als 72 anys. Ahir se’n va fer la cerimònia de comiat. A Cassà pràcticament tothom el recorda conduint un autocar, un taxi o la llegendària rubia de Can Maynau, la companyia d’autobusos que va liderar juntament amb la seva dona, la Maria, pràcticament fins al dia que es va jubilar, durant la pandèmia.

Fill del mas de Can Murallet, al veïnat de Matamala, primer va fer de fuster i va tenir el seu propi local, però amb la seva dona va decidir, als anys cinquanta, continuar i ampliar el negoci familiar d’autobusos i taxis que havia engegat el seu pare, un home que sempre havia fet de transportista, fins i tot estraperlo, durant la Guerra Civil, amb bicicleta i tot quan feia falta.

Sota la direcció d’en Rossend i la Maria, que era de Llambilles, la companyia va començar a ampliar la flota de les rutes, amb Cassà com a centre d’operacions. Ella mateixa portava també els autobusos, un fet del tot inusual per a una dona. “En aquell temps no n’hi havia cap enlloc. Però tots havíem de pencar”, recorda la Maria, que encara, amb 64 anys, continua conduint autobusos.

La companyia Maynau feien les rutes, entre altres llocs, a Caldes, Riudellots, Llagostera, Llambilles i Quart. Recollien tota la mainada que estudiaven a les escoles de Cassà i després a l’institut. Però no només això. També portaven amunt i avall la gent que anava a mercat, amb les verdures, els ous i les gallines a sobre; els joves que anaven de festa a la Pèrgola els dissabtes a la nit, o gent més gran en excursions per tot el país, ja fos a Montserrat, als Àngels, a Banyoles, a la platja o allà on toqués. Era un temps en què poca gent tenia cotxe, i ells oferien un servei de gairebé set dies a la setmana.

Amb la coneguda rubia, la furgoneta de nou places, i autobusos de diferents mides podien recollir nens i nenes de Campllong, Sant Andreu, Santa Pellaia i de tots els masos del voltant del poble per portar-los a les escoles i a l’institut, quan aquest va obrir. Quan els pares d’en Rossend es van retirar, cap als anys vuitanta, la parella es va quedar definitivament el negoci.

En els últims anys havien transportat també creueristes de Palamós. La jubilació li va arribar uns mesos abans de la pandèmia. La Maria va continuar un temps en solitari però en el tercer any, davant les dificultats provocades per aquella crisi, va vendre l’empresa i ara treballa com a conductora per a la companyia Ampsa.

Una de les grans aficions d’en Rossend li venia del seu antic ofici de fuster: la restauració de mobles. Arran de la seva jubilació se’n va fer un tip, a casa, de recuperar-ne d’antics.