De què en faré, de donar explicacions del que sento, si és el que sent molta gent, principalment els pares, germans, nebots, amics i tot els que coneixíem en Daniel? La vida té això, coneixes gent a qui has vist créixer i arribar a la flor de la joventut, 48 anys, i no importa si el contacte era veure’ns de tant en tant o cada dia.

En Daniel formava part de la meva vida. Tots sabeu que m’encanta la mainada. La meva vida ha estat envoltada de nens, bateigs, comunions, festes d’aniversari, manaies, processons, gegants, catifes... Conec els pares, la mare, la Roser de Pals, l’Esteve –president dels Premis Bertrana i articulista d’aquest diari, El Punt Avui–, fidel acompanyant d’en Daniel, de la Margarida, de l’estimat Salvador, un dels fundadors de Terra Endins.

L’any després que vaig ser la primera dona pendonista dels manaies de Girona es va instaurar que el pendonista sortint fos qui cada any entregaria el pendó a l’entrant, any 1989, i en Daniel va ser un testimoni del moment, com ho demostra una bonica foto.

Li agradava tocar la bateria i fer moltes activitats, va ser feliç el dia que va ser tiet i li van posar el nadó als seus braços. Amic de la Nina i altres, anaven a escola junts, li agradava el mar, anava a Pals, on té una gran família, germans, nebodes, que semblen àngels rosos d’ulls blaus.

Daniel, ja no et podré felicitar, però segur que et recordaré molt sovint, amb aquella gorra tan maca que portaves amb tanta dignitat, a prop del mar, contemplant una bonica vista, o fent tertúlia amb els sanitaris. Tu sempre tan feliç i estimat per tothom.

Daniel, fa quatre dies et desitjava que tinguessis un bon estiu. Feia dies que no sabia res de tu, i et vaig dir que si feies una remullada a la mar en fessis una per mi. Quan he vist la notícia t’he escrit que la remullada l’he feta jo a l’assabentar-me del teu traspàs quan les llàgrimes no paraven de baixar dels meus ulls pel dolor que sentien. Ja veus, tenim un món molt fosc. Necessitàvem més llum i a tu ara t’ha tocat descansar. Si veus en Raimon, dona-li records. Mai va deixar de felicitar-te amb un pastís. T’estimava.

Amb tu ens han pres un àngel gran. Quan a les nits obrim la finestra el cel brillarà més que mai. Descansa en pau, Daniel.