tot recordant
Pilar Alonso, el símbol del cuplet català
Els seus èxits van arrossegar altres cupletistes a incorporar cançons en català als seus repertoris
Avui fa 44 anys que va morir Pilar Alonso i Moll, la figura més emblemàtica del cuplet català de finals de la dècada dels anys 10 i meitat de la dècada dels 20 del segle XX.
Nascuda a Maó, quan tenia dotze anys va rebre les primeres nocions de música de la mà del seu pare i de seguida va començar a cantar els cuplets que s’escoltaven per tot arreu a la perruqueria de la seva mare. Aviat la van anomenar la “petita Raquel”. Més endavant, el 1913, moment de moda de les varietats i de l’esclat de la figura de Raquel Meller, a qui va veure al Teatre Principal de Maó el 14 de juny d’aquell mateix any, ella i el seu pare va decidir provar fortuna en aquest món i van fer un viatge a Barcelona. Va debutar al Saló Doré, ubicat a la Rambla de Catalunya, on després hi va haver el Teatre Barcelona. Per aquest local hi desfilaven les millors cupletistes de l’època: Raquel Meller, Paquita Escribano, la Bella Chelito i d’altres. La presentació d’Alonso, però, no va ser tan reeixida com feia falta, així que pare i filla van haver de tornar a Menorca ben aviat. Tot i aquest primer fracàs, la jove cantant va continuar preparant-se de manera autodidacta.
Al cap d’un temps, va provar sort al Teatre Eldorado de Barcelona, el temple per excel·lència de les varietats. Aquest cop, l’actuació va ser tot un èxit i a partir d’aquest moment va ser habitual als principals teatres de la ciutat al costat de les grans vedets de l’època. Els seus cuplets i cançons es van popularitzar molt aviat. Alguns dels més coneguts són Nena, Sus pícaros ojos, Juan Manuel i, especialment, Les Caramelles, amb lletra de Joan Misterio i música de Càndida Pérez, que es va estrenar al novembre del 1919 i li va obrir definitivament les portes de la glòria. El van seguir cançons com Els Tres Tombs, La balladora o La Marieta de l’ull viu, entre d’altres. De seguida es va convertir en símbol del cuplet català, i els seus èxits van arrossegar altres cupletistes a incorporar als seus repertoris cançons en llengua catalana. Tot i que ni a Madrid i a la resta de l’Estat espanyol no hi va actuar gaire ni hi va triomfar tant com a Catalunya, la seva activitat discogràfica al llarg de la seva carrera artística es va comprendre entre els anys 1916 i 1925 i va acumular un total de 129 cares (o 64 discos) enregistrades amb Gramófono, Pathé, Odeón i Victor.
Finalment, es va retirar l’any 1925 per casar-se. Mai més va tornar a pujar a un escenari per interpretar cuplets. La seva retirada, juntament amb la mort sobtada, el mateix any, de Joan Misterio, un dels lletristes més reputats del gènere, va portar a la decadència del cuplet català.