En record de Víctor Gómez Mercader

Una de les persones més conegudes i estimades de Fontcoberta , en Víctor Gómez Mercader, va morir diumenge passat als 58 anys per culpa d’un atac de cor. En les últimes eleccions municipals va ser el número 3 de la llista Més Fontcoberta, però aquest modest pas per la política local no va definir una trajectòria vital que va incloure grans passions, com els esports, la música, els viatges, les motos i el teatre, que el va unir amb la Mercè, amb la qual va compartir la seva vida els seus últims 23 anys.

La seva família ha fet arribar un emotiu escrit fent memòria de com era en Víctor. Va créixer al barri de ls Corts a Barcelona, on va fer tots els esports que va poder i més: bàsquet, waterpolo, hoquei, tennis i sobretot esquí. Va ser esquiador d’elit i monitor, però una lesió al genoll li va jugar una mala passada. Després es va convertir en un expert bussejador. A la mili fins i tot va salvar un company de la seva unitat. Sempre va estar unit al mar. Tenia el carnet de capità i navegar i pescar per Llançà era una de les seves grans aficions.

Dels estius a la Costa Brava en recordava la música de l’Electric Light Orquestra i les seves anades i vingudes els caps de setmana de Barcelona a Llançà amb una Vespa. Els estius els gaudia en família, amb les aventures marineres del tio Carlos, el seu pare i la colla d’amics.

I encara va descobrir un altre esport que el va apassionar, el tir amb arc. Fins i tot va crear un petit negoci de recanvis i bar amb pistes de tir amb arc a Girona, el Sherwood Spirit, en homenatge a Robin Hood. Amb la moto i la seva colla va voltar arreu, no només per tot l’Estat espanyol sinó també al Marroc i Croàcia.

De petit, admet la família, amb les seves malifetes feia anar de corcoll els germans Maristes de les Corts i el van traslladar als Maristes de Girona. Això va fer que s’enamorés de terres gironines i més endavant ja es quedés a viure sempre aquí, al seu estimat Pla de l’Estany.

Va estudiar música i piano al conservatori. Li encantava cantar. “Molts l’heu escoltat al karaoke a les festes d’estiu i clavava el My way, de fet ja era la peça esperada per tothom.” També va provar fortuna amb el saxo.

Sempre havia estat enamorat del teatre. De jove n’havia fet a Barcelona. Al Pla de l’Estany va actuar i dirigir diverses obres. Des de Pastorets a Cornellà, a Fontcoberta, a Porqueres, a Maià de Montcal, a comèdies amb el Traster Teatre de Fontcoberta. Va fer de Jesús en una versió de la Passió i amb MésMèdia va debutar amb La botiga dels horrors. Va dirigir, entre d’altres, versions d’És inútil continuar, El mètode Gronholm, Beckenbauer i El nom. La darrera obra va ser La potent mentida de la poesia, escrita per en Balta Navarro, que es va estrenar al març a Santa Coloma de Farners amb el grup La Catxa del Cercle de Catòlics.

En l’àmbit professional va fer d’administrador d’empreses, autònom, “mig enginyer”, i va obrir fins i tot una agència de viatges on va encaixar un escape room. “La imaginació i la creativitat sempre van ser altres dels seus punts forts.”

Sempre tenia temps per participar en els esdeveniments socials de Fontcoberta i organitzar-ne pel seu compte, des d’una ruta teatralitzada fins a un recital de poesia. Sempre se’l podia veure fent de speaker o fent qualsevol muntatge tècnic.

La cerimònia de comiat va tenir lloc ahir a la tarda al tanatori de Banyoles.