ECONOMIA
Mor el conegut empresari de Torroella Martí Alaball Paguina, fundador d’Enplater
Va crear l’empresa el 1962 després de provar sort en el negoci dels botons
El conegut empresari de Torroella de Montgrí Martí Alaball Paguina, fundador d’Enplater, va morir ahir als 90 anys deixant com a llegat una companyia, que va fundar el 1962, líder en el sector de la fabricació d’envasos de plàstics. Ara mateix té dues plantes, uns 300 treballadors i factura uns 60 milions d’euros l’any. El 1987 va rebre la Medalla del Montgrí, que lliura l’Ajuntament de Torroella.
Alaball venia d’una família humil. Ell mateix va explicar els seus orígens en una àmplia entrevista a la revisa Emporion: “De jove, el meu pare treballava a “les serres”, a ca l’Almar, una feina que consistia a transformar troncs en fusta; amb la guerra li tocà d’anar a Terol, i quan va tornar va fer de pagès, treballant –a mitges, que se’n deia– terres de can Bataller. La mare era filla d’en Joan Paguina, pagès de Serra, que després va venir a Torroella al servei de la família Mascort. L’àvia era d’origen aragonès, es deia Francisca Portolés, per això de la casa en deien ca la Paca. Era molt popular, a casa seva –al carrer de l’Església– hi va muntar una incubadora i venia pollets.”
Però en Martí va tenir ull pels negocis. Així, l’origen d’Enplater s’ha de buscar en els botons de les peces de roba. Va obrir primer una fàbrica de botons al carrer Hospital de Torroella. Però sempre estava molt condicionat per la moda. A més, era un producte de temporada. Com tants altres en molts municipis turístics, es passava els tres mesos d’estiu treballant tot el dia i després tres mesos preparant el mostrari per anar a ensenyar als clients.
En vista d’aquest ritme descompensat, va decidir buscar un producte que servís per tot l’any. I va apostar per dedicar-se a fabricar envasos de plàstic. La idea, segons explicaria ell mateix, se li va acudir en una adrogueria molt antiga del poble plena de calaixos a la vista amb cigrons, mongetes i altres productes a granel. Va pensar que el politè seria un producte magnífic per embalar tot allò.
Va adquirir una rotativa de dos colors i una màquina de soldar i va començar a produir embolcalls amb l’aplicació de flexografia. Era l’any 1962. Només dos anys més tard va incorporar en el procés la tècnica de gravat en relleu.
A partir d’aquí, Alaball no va parar d’innovar i fer créixer l’empresa. Això va fer que l’hagués d’emplaçar fora del nucli. Era l’any 1966. La va instal·lar en una vinya del seu sogre, on encara és ara. I al nou emplaçament ja van començar a fabricar plàstic propi, polietilè. Dos anys més tard, va buscar el suport d’una dotzena d’amics i va convertir l’empresa en una societat anònima. També va obrir una nova plata a Sarinyena , a Osca, per satisfer les demandes de tots els clients.
L’empresari es va casar amb la Carolina Radresa i van tenir dos fills, un dels quals, en Martí, va continuar el negoci familiar.
La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dimarts a les 10 del matí a l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí.