CULTURA
Mor l’artista occità Ben Vautier, gran defensor de les llengües oprimides
Va ser un mestre de l’art contemporani conceptual amb obres i exposicions als grans museus del món
El polifacètic artista i activista occità Ben Vautier (Nàpols, 1935) ha mort avui als 88 anys a Niça, segons ha confirmat el diari francès Le Monde. Vautier s’ha suïcidat amb un tret al cap després que la seva dona morís ahir a la tarda d’un atac de cor.
Va ser conegut també per la seva defensa dels pobles oprimits, sobretot les seves llengües i cultures, entre les quals la catalana i l’occitana. “No hi ha poble sense cultura ni cultura sense llengua” va escriure el 1984. Va ser una frase que va fer fortuna sobretot pels defensors de les llengües no oficials a França.
En el camp artístic va ser un constant agitador. Va ser pintor, crític d’art, poeta, fotògraf, decorador i editor. Signava les obres com a Ben.
Va començar el seu treball a Niça a la meitat dels cinquanta, amb accions i ‘happenings’ en la una galeria Laboratoire 32, posteriorment anomenada Galerie Ben Doute de Tout. La seva obra tenia dues possibles interpretacions, segons els seus principals observadors: una acció qualsevol pot ser elevada a categoria d’obra d’art pel fet de donar-li un títol; o bé l’art pot ser devaluat pel fet de lligar-lo a accions comunes. D’aquesta manera, va qüestionar el món de l’art, l’activitat artística i el lligam de l’art amb la seva vida.
Va utilitzar les paraules amb un sentit irònic, i és característic el seu text cal·ligràfic, amb frases curtes, com Art is useless (L’art és inútil). Els anys seixanta va viatjar a Nova York i es va associar al moviment Fluxus. El 1965 va ser l’any de les “accions de carrer”; va publicar la revista Tot i va distribuir els pamflets “M’agrada i ataco”.
També va utilitzar el suport postal, com Postman’s choice (1965), pòsters o llibres petits, i va participar en el projecte Spatial Poem de Mieko Shiomi. Se’l podia considerar un artista conceptual i lliure però amb un discurs directe i provocatiu, sovint minimalista.
L’any 1995 el Museu d’Art Contemporani de Marsella va dedicar una exposició retrospectiva al seu treball. El 2005 va exposar el projecte La fi del món en la sala coneguda com “A cent metres del centre del món”, de Perpinyà, nom inspirat en les paraules de Salvador Dalí.
L’antic director del Macba Ferran Barenblit va organitzar fa dos anys al museu d’art contemporani de mèxic (MUAC) una de les exposicions més ambicioses realitzades mai sobre l’artista. La seva obra, en qualsevol cas, ha arribat als centres més prestigiosos del món, com el MOMA de Nova York, el Reina Sofia de Madrid i el Centre Pompidou de París.