CULTURA
Mor el pintor badaloní Jordi Andreu Fresquet, mestre de l’art contemporani
Va viure el maig del 68 a París, un fet que va canviar la seva manera de veure l’art i la política
El pintor Jordi Andreu Fresquet (1940, Badalona), un dels representants de l’art contemporani sorgit de l’Escola de la Llotja de Barcelona, va morir dijous als 84 anys. Fill d’una família humil, va haver de forjar el seu somni de ser artista contra la voluntat del seu pare, que li recomanava que busqués una feina més estable. També va formar-se al Conservatori de les Arts del Llibre.
Segons va relatar ell mateix en un reportatge a Betevé, “amb cinc anys ja sabia que volia ser pintor.” Va estudiar a la Llotja entre el 1955 i el 1962 amb mestres com García Morales, Jaume Moxart o Félix Revello del Toro. El 1959 va participar en la primera exposició col·lectiva i el 1962 va fer la seva mostra de pintura individual, quan encara no havia pres consciència social dels canvis que tenien lloc arreu del món.
El febrer del 1967 va fer un viatge a París que va ser decisiu en la seva trajectòria artística i també vital perquè es va trobar de ple enmig de les protestes del maig del 68. Ho va explicar en un reportatge emès per TV3 del 20è aniversari d’aquelles històriques protestes: “Vaig anar-hi a estudiar i conèixer les tendències pictòriques del moment però allà vaig començar a entendre els colors polítics –el vermell, el blau, el rosa i el blanc–; els pictòrics ja els coneixia, però els altres encara no. Em vaig formar políticament.”
Poc després de tornar va provocar, segons explicaria ell mateix. un escàndol familiar. La raó: no es va casar per l’església, ho va fer al jutjat. La seva concepció de l’art es va transformar i va esdevenir contestatària i més encara amb Catalunya i Espanya sota una dictadura.
A París també va visitar durant tres mesos el Louvre. “Me’n vaig amarar”. Allà va descobrir també les seves pròpies semblances amb Francis Bacon, un artista amb el qual sempre se’l va comparar. “Vaig conèixer la seva obra i vaig adonar-me que era n petit Francis Bacon. Sobretot quan feia figures angoixades en la meva etapa més contestatària.”
Algunes de les seves obres es poden veure al Macba però també en té de repartides en museus d’Itàlia, Sud-amèrica i els EUA. No només va conrear la pintura, sinó els murals al carrer.