Marie Curie, la mare de la física moderna

Avui fa 90 anys que va morir Marie Curie, una de les científiques més importants de tots els temps, no només perquè era una química i física pionera en els estudis de la radioactivitat, sinó també perquè va ser la primer dona a rebre un premi Nobel.

Nascuda el 1867 a Varsòvia, era la menor de cinc germans. La seva mare, Bronislawa, va morir quan ella tenia dotze anys a causa d’una malaltia. Dos anys abans, Zofia, la germana gran, havia mort de tifus. Des de ben petita ja va mostrar interès per la història natural i física i el 1891 va decidir matricular-se a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona, a París. El 1893 es va llicenciar en física, en el primer lloc de la seva promoció, i poc després va començar a treballar en un laboratori industrial a Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant a la Sorbona i el 1894 va obtenir la llicenciatura en matemàtiques. De fet, aquest mateix any, Pierre Curie va entrar en la seva vida. Era professor seu a l’Escola superior de física i química industrial de la ciutat de París (ESPCI). Gairebé un any després, el 26 juliol de 1895, van contraure matrimoni. Des d’aquell moment, la carrera dels dos físics va estar estretament lligada una de l’altra. Pel que fa a la seva contribució científica, Marie va descobrir que els raigs d’urani provoquen que l’aire del voltant de la mostra condueixi l’electricitat.El seu primer resultat utilitzant aquesta tècnica va ser la conclusió que l’activitat dels compostos d’urani només depenia de la quantitat present d’urani. D’aquesta manera, havia demostrat que la radiació no era el resultat d’una interacció entre les molècules, sinó que havia de provenir del mateix àtom.

El 10 de desembre de 1903 Marie va rebre, juntament amb el seu marit, la meitat del premi Nobel de física i es va convertir en la primera dona a rebre’l. De fet, inicialment tan sols s’havien proposat els noms de Becquerel i Pierre Curie per rebre el premi, però quan Marie se’n va assabentar va enviar una carta als membres del comitè perquè reparessin la falta, ja que ella havia estat la iniciadora de la investigació i la seva feina era indissociable de la de Pierre. El matrimoni Curie, però, no va assistir al lliurament del premi a causa de la mala salut de Pierre.

Tres anys després, el 19 d’abril de 1906, Pierre Curie va morir atropellat per un carruatge pels carrers de París. Tot i que Marie va quedar molt afectada per l’accident, va continuar els seus treballs. Es va convertir en la primera dona professora de la Sorbona i, dos anys més tard, en va ser també la primera professora titular. Més endavant, es va traslladar a Sceaux amb les seves filles. Allà va tenir un romanç amb el físic Paul Langevin, que era casat, la qual cosa va provocar un escàndol periodístic i Curie va marxar cap a Anglaterra i es va apartar dels laboratoris durant un any.

L’any 1911 va rebre el seu segon premi Nobel, aquest cop el de química. De fet, va ser la primera persona a la qual van concedir dos premis Nobel en dues categories diferents, únicament igualat per Linus Pauling.

Finalment, Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d’una leucèmia, deguda, segurament, a l’exposició massiva a la radiació durant el seu treball. La seva filla, Irène Joliot-Curie, va ser guardonada amb el premi Nobel de química el 1935 juntament amb el seu espòs, Frédéric Joliot-Curie.