Tot recordant
Jordi Sabater i Pi, el pare de Floquet de Neu
L’etòleg (1922-2009) encara és considerat una eminència mundial en l’estudi dels goril·les
Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 1922) ens va deixar tal dia com avui fa 15 anys. El seu nom va fer la volta al món per un fet realment extraordinari, el descobriment el 1966 de Floquet de Neu. Els que el van conèixer i els que van estudiar la seva obra consideren, amb tot, que aquella descoberta va amagar en part la seva autèntica i extraordinària vàlua com a etòleg i científic.
Arran del seu estudi pioner amb els primats es va constatar la seva intel·ligència i un comportament cognitiu, que inclou aspectes com la capacitat tecnològica. Els seus estudis a Guinea Equatorial el van convertir en un primatòleg de prestigi internacional. L’Àfrica va ser sempre la seva passió. Hi va arribar el 1939, quan tenia 16 anys, i la seva família es va traslladar a viure a Fernando Poo, una illa que actualment s’anomena Bioko.
Un dels moments clau de la seva trajectòria és quan, el 1941, va començar a dibuixar els fang, membres d’una tribu amb la qual va establir una gran amistat. Es va proposar preservar el seu llegat gràcies als seus dibuixos, l’altra gran afició del científic català. El 1946 va rebre un encàrrec del conservador d’aus de l’American National Museum de Nova York, que va quedar impressionat per la qualitat dels dibuixos de Sabater i li va proposar que dugués a terme un estudi de goril·les i ximpanzés. Així doncs, Sabater va començara a treballar pel museu i amb nous recursos a la butxaca el 1950 va viatjar a l’Àfrica occidental a investigar els grans simis, un camí que més endavant seguirien altres primatòlegs famosos com George Schallere, Diane Fossey i Jane Goodall.
El 1958 va ser nomenat director del centre d’adaptació i experimentació zoològica d’Ikunde, a Guinea Equatorial. Allà va treballar per la institució més prestigiosa d’aquells moments, la National Geography Society. Va ser llavors quan va fer el seu descobriment més important: l’ús d’instruments per part dels ximpanzés, una recerca que va publicar a la revista Nature el 1969.
El goril·la albí
Es calcula que Floquet tenia entre dos i tres anys quan va arribar a Barcelona, el novembre del 1966. Era l’únic supervivent de la matança de la seva família, massacrada a trets per caçadors quan els goril·les estaven menjant en una plantació de cafè i plàtans a l’aleshores Guinea Espanyola (des del 1968, Guinea Equatorial). Plorant i aferrat a la seva mare, el petit goril·la albí va ser descobert per un dels caçadors, que de seguida va veure la possibilitat de fer-ne negoci. Va ser llavors quan va entrar en acció Sabater, que en aquell moment era el conservador del Centre d’Adaptació i Recerca d’Ikunde, que depenia del Parc Zoològic de Barcelona, del servei municipal de Parcs i Jardins i del Museu Etnològic, i en aquella època era un centre de recerca, però també servia per proveir d’animals el zoològic, una altra realitat completament impensable avui dia.
Sabater va comprar el petit goril·la, que la població autòctona havia batejat com a Nfumu Ngui (“goril·la blanc”, en llengua fang), per 15.000 pessetes, una quantitat de diners gens menyspreable si es té en compte que el sou mitjà d’una família espanyola en aquella època vorejava les 5.000 pessetes. L’animal va arribar al centre d’Ikunde en força mal estat, ja que no havia rebut les atencions necessàries com a cadell que encara era. Es va quedar aproximadament un mes a les instal·lacions en procés d’adaptació, un procés que va ser sorprenentment ràpid, i després va volar cap a Barcelona.
Ningú va donar massa importància a aquell descobriment fins que va ser portada al National Geographic Magazine. El 1969, declarada la independència de Guinea Equatorial, Sabater va tornar a Barcelona per treballar com a conservador del departament de primats i del terrari del zoo. Però el 1972 va tornar a l’Àfrica en rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre primats a Ruanda, on va estudiar els goril·les de muntanya amb la zoòloga Dian Fossey, amb qui va signar un prestigiós estudi per al Journal Zoologic Society. El 1985, el primatòleg es va instal·lar a Barcelona, on va fundar la càtedra de psicologia animal de la Universitat de Barcelona. Va consolidar així una vida plena de grans descobriments, encara que a Catalunya fos menys conegut que alJapó i els Estats Units.
El 2003 Sabater va escriure el llibre Floquet per sempre,(Edicions 62), un homenatge a l’animal que el va fer famós amb molt material gràfic. Va ser també doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Madrid, i va ser guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la medalla d’or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996) i la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2004). L’Ajuntament de Barcelona li va fer un homenatge pòstum el 2009.