Cultura
Mor Josepmiquel Servià, reconegut poeta i escriptor palamosí
Antic col·laborador d’El Punt i l’Avui, també va rebre alguns dels grans premis de periodisme del país
El reconegut poeta, narrador i assagista Josepmiquel Servià i Figa (Palamós, 1948), advocat de professió, ha mort aquesta matinada als 76 anys. Va col·laborar des dels anys vuitanta en alguns dels principals mitjans catalans, entre d’altres El Punt i l’Avui. La seva àmplia obra inclou els reculls de poemes Jerarca de la llum (1986), La barca encesa (2003) i Manual d’oficis (2005). Un dels seus llibres més influents va ser la biografia de Gabriel Ferrater: Reportatge en el record, obra amb la qual va guanyar el premi Gaziel el 1977. Va rebre premis com el Pompeu Fabra, el del diari Avui de periodisme i el d’Òmnium Cultural de ràdio i televisió.
De la seva amistat amb Lluís Llach va sorgir Un trobador per a un poble, una narració literària brillant sobre el cantautor català (1992), al qual coneixia des dels seus temps en Els setze jutges. Abans havia rebut també el premi Víctor Català (1976) amb Pluja de sang.També va publicar el recull d’entrevistes Catalunya: tres generacions (1975). Un altre dels seus llibres més interessants va ser Granissat de cafè: memòries i fantasies a la vora del mar, en què explica algunes de les anècdotes del temps en què va treballar a la Generalitat amb Josep Tarradellas. Servià va ser, de fet, un dels homes que va participar en la transició entre l’antiga Diputació de Barcelona i la Generalitat abans que aquesta fos oficialment reconeguda.
L’escriptor, fill d’una família d’arrels artística, també va formar part de l’Ateneu Barcelonès, on va ser ser-ne el secretari. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i va ampliar estudis a Beirut. Va ser conseller general de La Caixa i va treballar com a periodista en el departament de Presidència de la Generalitat.
Va ser conegut també per ser l’autor de la lletra de la popular havanera Ulls verds, que es va convertir també en l’himne del Comitè Olímpic Català. També va fer la versió catalana de l’himne d’Europa. Ell mateix va dir, fent-ne broma, que l’havia escrit “en estreta col·laboració amb un tal Beethoven”.
El 2 de març del 1974, el dia que van executar Salvador Puig i Antich, va escriure un poderós poema que va sorgir de la impotència que va sentir aquell dia. Hi va descriure el moment polític que es vivia i la falta de suport que va rebre Puig Antich dels partits polítics. Especialment dur és l’ultima part: “D’aquí a quatre hores passaràs a ser / l’enutjosa mala consciència / d’alguns que et diuen amos de la lluita / i que al primer cluc d’ulls manyac que els facin / pactaran un seient al presbiteri, / amb els mateixos que, d’aquí a quatre hores, / –vint-i-sis anys només– et mataran.
El 1983 va dirigir el programa radiofònic Patí de lletres i, amb la col·laboració de la Generalitat, va fer l’Antologia oral de la poesia catalana, que van emetre quaranta-dues emissores. Entre el 1991 i el 2003 va ser considerat “el poeta” del programa El Suplement de Catalunya Ràdio. En col·laboració amb Rafael Subirachs va publicar el CD En encesa espera, un viatge poètica i musical per les terres de la llengua catalana.
En l’àmbit polític es va implicar políticament a Palamós. Va ser un dirigent històric d’ERC al municipi, on va ser regidor. Va ser president del consell nacional de Cultura i posteriorment va formar part de la candidatura de Solidaritat Catalana per Girona.
Tot i en aquests últims anys la seva salut ja era fràgil sempre es va mantenir molt actiu en l’àmbit participant en els debats culturals i polítics del país.