A reveure, Maribel Villar Bordas
Filla, esposa, mare, àvia, infermera i amiga dels seus amics
Escriure dels que ens deixen dol sempre. No importa el parentesc, ni si ha estat sobtat, tan sols hi ha una paraula que ho defineix: ens ha deixat la Maribel. Ho ha fet després d’un temps de patiment. No ha pogut superar la malaltia. Ho ha fet en silenci i acompanyada dels seus estimats i a casa.
Maribel, m’adreço a tu, saps que érem família per part materna pel cognom Bordas. Abans de néixer jo, la teva mare ja sempre era a casa de la nostra àvia amb la nostra tia i oncles. Després vam arribar nosaltres. Jo primer que tu, i vam compartir un munt de coses. Eres veïna dels meus cosins, i sortim junts al terrat en fotografies llavors de batejos a la granja; tu eres una nena, jo ja despatxava amb davantal. Ens has deixat als 75 anys, la foto defineix l’estimació d’una àvia als nets, els teus tresors estimats. Eres tan familiar...
Saps què vas fer amb la mare? La vas portar a casa i la vas cuidar fins al darrer alè de vida. L’Antonina va fer 100 anys rodejada de la família. Maribel, ho vas fer tan bé... No cal dir que l’Enric i les teves filles estan desolats; malgrat que sabíem que podia arribar aquest moment, encara ens agafa per sorpresa. Maribel, et diria i recordaria tantes coses! Han quedat pendents les fotos promeses.
Avui tindràs vetlla al matí i a la tarda i diumenge et diran adeu amb una bonica cerimònia, a les 10 del matí, al tanatori Mémora de Girona, on de ben segur que serà molta la gent que et vindrà a acomiadar, per estar al costat dels teus, en aquests moments tan especials de dir adeu a una persona estimada, “la mare”, i darrere d’aquest nom i va tot: l’esposa, fills i nets, però és “la mare”.
Maribel, ja et pots imaginar qui t’estarà esperant amb els braços oberts, la seva única filla. Si veus els meus, els dius que jo també espero arribar per retrobar-nos plegats.
Descansa en pau.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda granja Mora de Girona.