Cultura
Mor James Earl Jones, el llegendari actor que va posar la veu a Darth Vader
Va ser també Mufasa a ‘El rei Lleó’ i el 2011 va rebre l’Oscar honorífic per la seva trajectòria
L’actor James Earl Jones (1993, Mississipi), l’home que va esdevenir llegenda quan va posar la veu al personatge de Darth Vader a Star Wars, va morir ahir als 93 anys al seu domicili a l’estat de Nova York, segons han anunciat els principals mitjans internacionals. La veu de Jones també es va poder escoltar en la versió original d’El rei Lleó en el paper de Mufasa. En les versions en castellà va ser Constantino Romero qui va fer de Darth Vader i també de Mufasa. En català l’actor que va posar veu a un dels malvats més coneguts de la història va ser Joan Borràs.
No va ser només un actor reconegut per la seva veu. Era, de fet, un dels pocs membres del club conegut com dels EGOT, és a dir guanyadors dels premis Emmy (televisió), Grammy (música), Oscar (cinema) i Tony (teatre). En les seves sis dècades de trajectòria va participar en gairebé 200 produccions artístiques.
La veu de Jones no només es va poder escoltar en les versions originals de la primera trilogia d’Star Wars. També va participar en films més recents de la saga, com La venjança dels Sith, Rogue one, L’ascens de Skywalker i les sèries de televisió Obi-Wan Kenobi i Star War rebels. Una de les reaccions més emotives a la pèrdua de l’actor ha estat la de Mark Hamill –l’actor que fa de Luke Skywalker a la saga–. Ha penjat a la xarxa X un cor trencat a amb la paraula “papa” recordant la mítica escena en què Darth Vader diu una de les frases més recordades del cinema: “Soc el teu pare”.
L’actor no va debutar a la gran pantalla amb un director qualsevol. Ho va fer de la mà d’Stanley Kubrick a Doctor Strangelove el 1964, tot i que va començar a ser realment popular a partir del 1970 amb el seu paper en el film La gran esperança blanca, en què va interpretar el primer campió de boxa afroamericà dels pesos pesants als Estats Units. Aquella actuació li va valer la seva primera nominació als Oscar, un guardó que rebria finalment de forma honorífica el 2011 com a premi a la seva formidable trajectòria.
En el cinema també se’l recorda per la seva aparició en films que tindrien un èxit de públic instantani, com Claudine (1974), Camp de somnis (1981), Conan el Bàrbar (1982) o La caça de l’Octubre Roig (1990). A la televisió el seu paper més recordat és el d’Alex Haley a la sèrie de televisió Arrels, que es va veure a l’estat espanyol a través de TVE.
Abans de fer el salt al cinema ja havia debutat a Broadway el 1958 amb Sunrise at Campobello, obra amb la qual guanyaria el premi Tony a la millor peça teatral. També va ser premiat com a millor actor en l’obra La gran esperança blanca, just abans que fos adaptada al cinema, i Fences, una altra obra que arribaria a la gran pantalla, en aquest cas de la mà de Denzel Washington.
Va ser nominat vuit vegades als premis Emmy, guanyant-lo dues vegades, un pel seu personatge principal en la sèrie dramàtica La passió de Gabriel i l’altre per la seva actuació com a secundari a la minisèrie La rebel·lió. També es va emportar un Grammy el 1977 per la gravació de la seva veu en la gravació de Great American Documents. Va ser presentador de grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics d’Atenes el 2004.
La seva formació com actor no va ser senzilla. Des de nen va desenvolupar un quequeig greu, que l’impedia parlar en veu alta. Un professor amb tot va aconseguir corregir el seu problema quan tenia 13 anys fent-lo llegir cada dia un poema en veu alta a classe. Més endavant acabaria convertint-se en una de les veus més conegudes del planeta.