Necrològiques

tot recordant

Montserrat Caballé, ‘la Superba’

Considerada per molts la soprano de més impacte del segle XX, a Barcelona ja és una figura històrica

Fa un any es va saber que Barcelona dedicarà un mirador a la soprano Montserrat Caballé, considerada la millor soprano del segle XX, i al cantant Freddie Mercury, que van ser els intèrprets de la icònica cançó Barcelona, famosa durant els Jocs Olímpics de l’any 92. També l’estació de Sants porta oficialment el cognom de la diva. Tal volta només Maria Callas estaria a la altura de la diva catalana.

Avui fa sis anys precisament que aquesta universal intèrpret catalana ens va deixar. Malauradament l’Ajuntament es va quedar sense la famosa partitura de la cançó Barcelona, que a Sotheby’s va vendre a un col·leccionista particular per 66.000 euros, però això no farà que la seva figura no quedi per sempre més lligada a la capital de Catalunya i a la cita olímpica.

Montserrat Caballé i Folch (12 d’abril, 1933), que aquest 2024 hauria fet 91 anys, va debutar al Gran Teatre del Liceu el 7 de gener del 1962 amb la comèdia lírica de Richard Strauss Arabella. Aquell va ser l’origen d’un camí que la conduiria a l’altar de les grans dives. Però hi va haver obstacles. Molts. No provenia d’una família amb recursos i la postguerra a Barcelona va ser dramàtica. La seva mare es va encarregar de donar-li les primeres classes abans que assolís una beca al conservatori del Liceu.

Havia de compaginar, amb tot, la música amb la feina en una fàbrica. Va arribar a deixar el cant, fins que, el 1950, la va rescatar el mecenes Joan Antoni Bertran. A partir de llavors res es va interposar en la seva trajectòria cap a la glòria.

Als anys cinquanta va fer els seus primers grans concerts, però el moment culminant va ser l’actuació al Carnegie Hall de Nova York el 1965 amb la interpretació de Lucrezia Borgia de Donizetti. En aquell moment era una substituta i una desconeguda, però, com en el conte de la Ventafocs, el New York Times la va acabar comparant amb Maria Callas i els contractes discogràfics i les gires mundials van caure immediatament del cel.

Després del recordat debut amb Arabella, Caballé actuaria en més de 200 ocasions al Liceu amb èxits memorables i aplaudiments interminables, com els que assaboria amb Madama Butterfly. També hi va cantar emocionada el 1994, després que l’incendi deixés el seu estimat edifici gairebé en runes. Va ser, a més, la primera dona sòcia del Cercle del Liceu, que tenia gairebé dos segles d’història. Caballé, coneguda com la Superba, va acabar triomfant en teatres que molts tenors i sopranos temien per la seva rellevància històrica, com ara La Scala de Milà, el Covent Garden de Londres, l’òpera de París i la de Viena. Amb 150 títols de procedències diverses i fins a 90 personatges en el seu repertori, la barcelonina va excel·lir sempre en el bel canto italià alhora que conreava repertori de Verdi amb monumentals interpretacions d’Aida, La traviata, Don Carlo i Giovanna d’Arco, sense oblidar que era insuperable també en papers de Mozart.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.