Antonio Miró: "A París em tracten molt bé"

Antonio Miró va fer ahir la seva desfilada de comiat de Barcelona enmig d’una gran expectació, ja que el dissenyador ha sigut l’últim dels noms consolidats de l’antiga passarel·la Gaudí que ha decidit canviar “una ciutat que aposta clarament pels creadors novells”. Per Miró no hi ha dubte que amb la creació de la passarel·la 080 per a moda independent –que aquests dies es fa al Parc de la Ciutadella– s’ha deixat de banda “el valor de marques que porten molts anys treballant, que tenen un pes, i només s’ha recolzat l’experiment. És com si a París prescindissin de Dior”. La idea de la conselleria de Josep Huguet també permetia una secció off per a marques, però insistia a fomentar la sortida fora: “Han oblidat que molts dels nostres clients són de l’Estat”, deia ahir Miró.

El dissenyador assegura que no està “molest ni enfadat” amb el govern, que, de fet, recolzarà les seves dues pròximes desfilades, d’home i dona a París, amb 120.000 euros. “Sí, ahir vaig saber que la conselleria ho deia, però amb mi no ha parlat ningú”, assegurava. Fonts del departament d’Innovació, Universitats i Empresa explicaven ahir a aquest diari que els ajuts a les desfilades consten en el pla de dinamització de la moda des de maig del 2007, “però s’han de venir a demanar”.

“A París se m’accepta, em truquen i em tracten molt bé; aquí tot és més complicat”, comentava el creador en acabar la desfilada, que va fer en un garatge de cotxes de luxe del carrer Tuset. Al seu cor hi ha Barcelona –“no es pot dir mai que no torni, aquí hi ha la gent que m’estimo”–, però tampoc pot amagar que la butxaca l’estira ara cap a la capital del Sena: “Estem en vies d’internacionalitzar la marca i allà hi ha la premsa internacional”. Des de l’octubre, l’empresa Twenty té un 70% de Miró (l’altre 30% és del creador) i està decidida a promocionar la seva moda i els productes de les 15 llicències –marroquineria, roba de llar, rellotges...– per a mercats com Dubai, Itàlia, Grècia, Portugal i el Regne Unit. “Partirem d’una gran botiga de 300 m2 a la Rambla de Catalunya que estarà a punt abans de finals d’any”, explicava ahir el conseller delegat de la firma, Christian Nassia. Allà hi haurà de tot, incloent-hi la roba amb què Miró ens ha dit adéu: hi destaquen els seus homes, amb un entremig de vestits estrets amb cintura alta, molt Peter Sellers, i uns quadres i tonalitats marrons estil Nouvelle Vague guarnits amb detalls que recordaven la família Trapp. Segons el dissenyador, la cosa anava d’emular els aires gitanos de Kusturica.

Mentrestant –i amb escassa coordinació entre tots dos esdeveniments– a la Ciutadella es veien propostes com les de Maikel Bongaerts, Alberto Tous i Zazo & Brull, aquestes últimes molt canyeres i amb un cert aroma de Txell Miras, tot i que els materials que utilitzen són lleugers i plastificats (bosses d’escombraries amb glamur). Elena Martín (Martin Lamothe), que sempre tindrà associat al seu nom haver vestit Kylie Minogue, va mostrar peces àmplies inspirades en el mar del Japó, amb un intens treball de materials que imiten les escates dels peixos. Res a veure, però, amb els dissenys de sirena d’alta costura que aquest any ha fet Gaultier.