La 080 constata el talent creatiu dels dissenyadors independents de Catalunya

La segona jornada de la passarel·la 080 va deixar clar el que ja s'intuïa. Que el talent creatiu no falta entre els dissenyadors independents que treballen a Catalunya, i que la comparació amb els de fora (ara hi desfilen també 10 estrangers) reafirma la teoria.
Ahir va ser un dia en què va desfilar un nom ja consolidat com el de Txell Miras, que ara ha tornat al negre i ha compost les seves peces jugant amb els marcs de formes quadrades que tan aviat serveixen per guarnir com de sobte es converteixen en un cinturó. Miras es mostrava encantada d'una passarel·la en la qual creu -"si no, no hi seria"- i que està convençuda que juga en una lliga internacional: "Londres és una mica això, avantguardista. Però s'ha de tenir paciència", assegurava enmig d'un showroom força més animat que l'edició anterior. "He notat com els comercials del 080 s'han mogut i hi ha més interès pel que fem", explicava un altre pes pesant, Elena Martín, que amb la seva firma Martin Lamothe presentava les conclusions del seu últim viatge per l'Amèrica profunda fetes roba.

Colors i cuir
Els colors vermellosos-violetes-ocres del desert de "l'impresionant" Monument Valley es combinaven amb peces treballades en cuir -com el cap de cavall fet amb un motllo de l'escultor Sebastian Vecchio que sobresortia en una màniga- que les podria dur algun cherokee postmodern. Elena assegura que va viure la crisi l'any passat, "quan ningú s'atrevia a comprar, però ara, quan no esperava res, a la fira Rende-vouz de París tothom s'ha dut el més car. Volen coses exclusives", explicava satisfeta.

La riquesa de la seva proposta és comparable amb la del món dels insectes de Zazo & Brull, que han fet servir 4.000 boles de porexpan per donar vida als ous que decoren els seus vestits. Altres peces llueixen vistoses serigrafies formant el cos dels insectes i muscleres treballadíssimes que simbolitzen les seves closques. És una mena de Thierry Mugler revisitat, però amb la sensació de costura clàssica de fons. Xavier Zazo i Clara Brull fan produccions petites però molt cuidades.

També Andrea Llosa, germana de la directora de cinema Claudia Llosa, que va guanyar l'Ós d'Or a la Berlinale per La teta asustada i el va rebre duent un collaret de la seva germana fet amb llautó per una comunitat del seu Perú natal. Ahir els va passejar a la passarel·la guarnint la seva roba d'inspiració andina barrejada amb el món dels guerrers maies i la funcionalitat europea. Neboda de Vargas Llosa -"en realitat és el cosí del meu pare"-, forma part del projecte Bressol que subvenciona el govern i assegura que tot això li obre moltes portes i contactes. "L'altre dia vaig veure un collaret meu en una revista important de moda en un avió i em vaig sorprendre", assegurava.

Polèmica
Però enmig de la sensació general que la passarel·la aquest cop ha cobrat més vida, també hi ha veus que qüestionen la presència de dissenyadors independents de fora -segons el govern, per potenciar la internacionalització de l'esdeveniment- i asseguren que això ha impedit a alguns catalans de nivell que han estat presents en altres edicions ocupar ara un lloc a les desfilades. La selecció l'ha fet un jurat de professionals de la moda internacionals amb un currículum excel·lent, però que tampoc ha estat exempt de suspicàcies. Hi ha qui troba a faltar més gent de casa (l'únic nom català és el de Sandra Domínguez, l'eficient i preparada cap de compres de Santa Eulalia, que ha hagut de deixar Milà per ser aquí aquests dies) i hi ha qui es pregunta per què un dels membres del jurat porta la premsa de dos dels noms forans que hi desfilen.

Durant la jornada hi van passar Enric Aloy, actual secretari general de Comerç, i Xavier Trias, que aplaudia la iniciativa del 080 però insistia que "si Barcelona vol ser una bona plataforma de futur" també ha d'acollir noms consagrats i no només talent alternatiu: "És una llàstima -diu- que permetem que altres llocs com Madrid ens passi la mà per la cara". No gaire lluny, Beth -que prepara nou disc- descobria l'aposta barcelonina de la moda de la mà de La Roca Village, un dels espònsors del certamen, i assegurava el que ja intuïem: que ella no és de les que van vestides de Chanel: "M'encanten els mercadillos i molts tipus de roba diferent".