Barcelona presenta lalternativa al Bread & Butter
Barcelona ja està a punt per obrir el seu propi Bread & Butter al juliol. La Fira i l’Ajuntament presentaran avui de manera conjunta el saló de moda contemporània que es pretén que pugui agafar el relleu de l’exitosa proposta alemanya, ara ubicada de nou a Berlín. Des del moment en què Franz Heinz Müller va acomiadar-se de la ciutat el gener passat, la Fira i l’alcalde van manifestar el desig d’aprofitar el buit de mercat que s’obria, “sempre que el sector hi estigui d’acord”.
El tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, reconeixia ahir en una conferència a l’Ateneu Barcelonès que la marxa del B&B va ser “un revulsiu perquè Barcelona pensés que podria estar vivint d’un miratge i reconegués la seva potencialitat”. O sigui, que es podia generar i gestionar un saló a mida des de casa, a partir del que demanda una ciutat “on a la gent li agrada venir”, que és un focus de moda urbana –“ple de joves amb beques Erasmus”–, amb una indústria tèxtil i amb un tarannà propi. Un saló que no pugui marxar “perquè sorgeix d’aquí, encara que pugui fracassar” i que “sumi sinergies” per ser competitius al món, i aixecar l’interès internacional.
La capacitat de ser internacional és precisament una de les grans incògnites d’aquesta nova proposta que vol atreure els compradors del sud d’Europa, aquells que van fer que es doblessin les visites del Bread & Butter quan es va traslladar de Berlín a Barcelona. El sector ha detectat un buit de fires en aquesta zona que podria quedar satisfet amb un saló no solament de grans firmes de moda de carrer sinó que inclogués també altres línies més sofisticades i complements diversos, “prioritzant sempre la qualitat per sobre de la quantitat” i amb la iniciativa privada com a impulsor principal.
William Carnes va “surfejar” –en paraules del seu col·lega Ferran Mascarell– força bé les preguntes difícils per no robar protagonisme avui a Jordi Hereu en la presentació oficial. Tot i això, en algun moment va reconèixer que les polítiques públiques de moda no havien estat prou eficients, i havien “generat missatges poc clars en un sector molt atomitzat i d’empreses petites on tenir certeses és molt important”. També va haver d’aclarir si existeixen diferències entre govern i Ajuntament a l’hora de plantejar la futura Barcelona Fashion Place, que inclou la fira. “Estem junts”, va dir, tot i que va precisar, coincidint amb les declaracions de dilluns del conseller Josep Huguet, que la Generalitat se centrava més en la passarel·la 080 i el consistori a “impulsar el saló”.
“És més fàcil parlar malament del país que posar-se a sumar, i ara toca fer un projecte conjunt”, assegurava Carnes mentre a Montjuïc tancava les portes la passarel·la 080 amb un reguitzell de xifres oficials tan optimistes com la visió de futur del tinent d’alcalde. El projecte de passarel·la d’independents auspiciat pel govern ha comptat en aquests tres dies amb 6.000 assistents (22% més que l’edició passada), hi han passat representants de 64 centrals de compres, s’han fet 42 contactes comercials i 20 comandes als 11 dissenyadors catalans presents al showroom, entre els quals hi havia propostes tan interessants i diferents com les bruses blau marí hiperchics de Les Mains i les camises d’home fetes amb llençols reciclats de la naïf Cecilia Sörensen.
El jurat internacional que ha fet la selecció dels participants en la 080 va atorgar el premi de 20.000 euros a la millor col·lecció a la japonesa Seïko Taki una exprofessora d’ikebana que ha presentat complexes combinacions de peces delicades amb aires de sastreria més masculins i que té com a representant de premsa un membre del jurat. La millor model, votada pels dissenyadors, Sheila Márquez.