Ajuts i rescat financer de l'or blanc
El govern ha rescatat les estacions d'esquí de Portainé i Espot, però no té previst fer-ho a Boí-Taüll
El 2005 i el 2007 l'Institut Català de Finances (ICF) va fer-se amb la titularitat i el control de les dues principals estacions pallareses, Portainé i Espot, en situació de concurs de creditors. L'objectiu, segons fonts oficials, era aconseguir sanejar-les i reincorporar-les de seguida al mercat privat. L'experiència d'aquests anys d'intervenció pública en les dues estacions ha estat «molt satisfactòria», segons el delegat del govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit, ja que «s'ha garantit la continuïtat d'una activitat molt important per a l'economia del Pallars», i s'ha aconseguit la implicació d'un conjunt d'empreses locals i ajuntaments que, agrupats sota el nom Gran Pallars SL, gestiona les dues estacions.
A més, el 2006 es va posar en servei el pla director de les estacions de muntanya, que preveu una sèrie d'ajuts i inversions a les 16 estacions catalanes fins al 2011. En el pla s'havien pressupostat més de 71 milions d'euros entre inversions, subvencions i crèdits de l'ICF, amb els quals les estacions poden modernitzar les instal·lacions i accessos.
Aquest padrinatge públic de les estacions d'esquí pel govern revela la gran importància que tenen en l'economia de muntanya. Boí-Taüll, per exemple, amb mig miler de treballadors entre directes i indirectes, és el principal generador de llocs de treball a l'àrea de l'Alta Ribagorça, i assegura que els hotels, apartaments turístics, botigues i restaurants estiguin plens a l'hivern. En aquest sentit, les estacions d'esquí han substituït la funció que havien tingut fins als anys 80 les companyies elèctriques i les grans instal·lacions hidràuliques. Aquestes instal·lacions van ser grans fonts d'ocupació i d'activitat econòmica, fins que l'automatització de la seva gestió i la centralització del servei va desertitzar-les, de manera que es van destruir centenars de llocs de treball.
Boí-Taüll, en dificultats
A l'Alta Ribagorça temen ara que la història es repeteixi amb Boí-Taüll, arran de la crisi en què s'ha vist immers el propietari, el grup immobiliari Nozar. Aquesta empresa ha entrat el 2008 en situació de concurs de creditors i l'estació d'esquí figurava fins i tot en l'aval per pagar un deute a Colonial. De moment, la Generalitat ha observat aquesta crisi de lluny i no es planteja repetir el rescat d'Espot i Portainé. «Són situacions diferents: a Espot i Portainé l'Institut Català de Finances era el creditor majoritari, mentre que en el cas de Nozar els creditors són privats.»
A més, l'estació en si es viable, malgrat els problemes interns que tingui el màxim responsable. Segons els directius de Boí Taüll Resort, l'estació obre amb normalitat i amb total autonomia i els resultats són bons. Tot i això, aquest any s'hagut d'ajustar la plantilla, s'ha reduït el període d'obertura de la temporada i s'ha ampliat capital amb un crèdit de l'ICF. Al mateix temps, però, també s'hi planteja una ambiciosa ampliació del 150% de les pistes.
