La república independent de Girona

No sembla el més adient, fer servir el lema de la campanya d'una multinacional del moble –”Benvingut a la república independent de casa teva”– per definir l'acampada de Girona. En tot cas, la culpa és de la globalització. La mateixa globalització que ha fet d'internet i les xarxes socials la base sobre la qual s'edifiquen aquestes revoltes.

Els campistes van fer ahir a la plaça de Catalunya el mateix que ens proposa fer a casa l'esmentada multinacional: adaptar-se-la al seu gust. En la primera nit de protesta una vintena de persones es van quedar a dormir a la plaça. Van muntar les tendes i hi van posar un envelat. Tot plegat, molt discret. Durant el dia, la gent quedava amagada entre els arbres i les tendes. Els cartrons i les pancartes eren el que deixava més clar que allà s'hi reproduïa el moviment que triomfa aquests dies. El seu funcionament és semblant al que hi ha a Barcelona i a Madrid, però a petita escala i organitzant-se en grups de treball: menjar i beure, difusió, comunicació, portaveus i neteja. Internet és bàsic, i va ser el primer que demanaven. Un veí va obrir al públic la seva xarxa Wi-Fi, i ara ja disposen de bloc, Twitter i Facebook propis, on pengen tota la informació. També demanaven menjar, i no els en va faltar: “N'estem saturats: per exemple, una àvia ens ha portat una truita de patates molt bona”. També hi havien portat prestatges i llibres, i molta de la gent que passava per la plaça es parava a firmar per donar-los suport. Al vespre n'havien recollit més de 500.