No hi havia cap pla B

La terminal de l'aeroport de Reus recuperarà avui l'aspecte que tenia abans de la irrupció, fa justament vuit anys (6 de novembre del 2003), de Ryanair: la d'un aeroport pràcticament desert a l'hivern i que es converteix en un desfici d'activitat a l'estiu, quan els operadors turístics carreguen i descarreguen sense parar milers de turistes, sobretot britànics, amb destí als hotels de Salou. Era una transformació només comparable a la que pateix el protagonista de la cèlebre novel·la L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de Robert L. Stevenson. I és que, com ha passat amb moltes altres coses, també la crisi econòmica ha acabat amb l'eufòria que ha significat tenir tan a prop la possibilitat de poder fer escapades a bon preu des de Reus a diverses capitals europees. A partir d'avui, doncs, la imatge hivernal de l'aeroport s'adequarà a la que servava la memòria col·lectiva d'algunes generacions de reusencs: la d'un aeroport dedicat sobretot als vols xàrters a l'estiu i als escadussers vols privats i l'aviació esportiva de l'aeroclub tot l'any. Ni tan sols és possible anar amb avió a Madrid, ja que l'AVE va fer que l'última companyia que havia agafat les regnes del vol, Air Nostrum, decidís renunciar-hi fa quatre anys. I tot plegat perquè, ahir, Ryanair va abaixar la porta dels vols regulars fins a la primavera.

Ho va fer amb l'arribada, a dos quarts de vuit del vespre, d'un avió procedent de Dublín. Avió que es va enlairar mitja hora després per tornar a la capital irlandesa. L'ambient a la terminal de sortides era d'una gran tranquil·litat i fins i tot silenciós. Només el trencaven les converses que mantenien grupets de treballadors i els crits de comiat que adreçaven algunes persones als familiars que passaven els controls de seguretat abans de desaparèixer a les sales d'embarcament. Els treballadors, resignats, lamentaven que no s'hagués previst que podia arribar aquesta situació, que ha deixat prop d'un centenar de persones a l'atur. No hi havia cap pla B malgrat els senyals de perill que ja havien donat altres companyies que, seguint l'exemple de Ryanair, s'havien atrevit en els últims anys a oferir vols regulars des de Reus. Va ser el cas de l'alemanya Hapag-Lloyd Express, que només va mantenir els seus vols amb Colònia i Hannover un any (2003-2004); el de Blue Air, que va oferir vols a Bucarest des del desembre del 2004 al gener del 2006; o el d'Air Berlín, que va volar a Palma des del desembre del 2004 a l'octubre del 2005. Cap no va arribar a quallar. Només ho va fer Ryanair, sota l'aixopluc dels diners públics.

Resignats es mostraven ahir al vespre els treballadors i una mica ignorants la majoria dels passatgers, que desconeixien que eren els últims que veuria l'aeroport fins a l'abril. Per aquesta raó, s'acostaven als fotògrafs i a les càmeres de televisió per preguntar-los si és que hi havia cap famós deambulant per l'aeroport. “Ens pensàvem que veníeu a entrevistar-nos a nosaltres”, va dir divertit a la terminal d'arribades K.J. Wallace, membre de l'equip de futbol gaèlic Sant Vicenç de València, que ha representat la península Ibèrica en el campionat europeu d'aquest esport tradicional irlandès que s'ha celebrat a Dublín. Els jugadors de l'equip es van adreçar a l'únic negoci de lloguer de cotxes (n'hi ha cinc) que ahir va obrir per recollir els vehicles amb què es desplaçaran a València. “Haurem d'anar a Barcelona a partir d'ara”. Sí, l'equip de futbol gaèlic i tothom. Fins a la primavera, en què alguns vols de Ryanair tornaran a florir a l'aeroport de Reus.