La tranquil·la via 4

Tots els que arriben a Mataró amb Renfe venint de Barcelona han desitjat, fins ahir al matí, que el tren s'aturi a la via 4 perquè és l'única que queda a peu pla de l'estació i del carrer i fa innecessaris els passos subterranis. Sense mirar per la finestra, els viatgers experimentats coneixen que el tren s'encamina cap a la via 4 perquè un xerric de rodes que se saben de memòria els ho indica. Quan encara falta una estona per arribar, es posen drets, agafen l'abric i les bosses i se situen davant les portes. Ahir, prop de les deu del matí, el tren que aquella hora va enfilar la via 4 es va passar d'embranzida i com que parlem d'una via morta, va xocar contra els topalls, va enfilar-se sobre l'andana i va quedar allí aturat com una ona petrificada. Els viatgers que a dins s'havien preparat per baixar van caure rodolant per terra. Quan al cap d'una estona vaig arribar a l'estació per agafar com cada dia el tren de Barcelona vaig veure ferits que eren evacuats amb lliteres.

Els usuaris de la línia del Maresme podem dir que aquest any anem ben servits d'accidents, perquè fa poc n'hi va haver un altre a l'estació del Clot, en sentit contrari. Renfe no discrimina per origen: un dia toca accident als que surten de Mataró i un altre als que hi arriben.

El tren que vaig agafar va arribar a Barcelona sense novetat. Vaig observar que la gent i jo mateix abans d'aixecar-nos per baixar esperàvem que la màquina hagués parat i frenat del tot. Estem molt escamats. Vostès saben que jo procuro sempre explicar els avantatges d'anar amb tren, però si ni a la solitària i pacífica via 4 no es pot estar segur m'ho posen més que difícil.