“El model de sol i platja és l'únic que funciona”

S'està renovant perquè les fires tradicionals s'han acabat. Amb aquesta fira volem trobar l'ànima del que ha de ser en el futur el saló del turisme de Barcelona: una fira finalista. És per això que oferim nous formats més especialitzats perquè el públic pugui dissenyar i sortir del saló amb un viatge a mida. Aquest any es potencia el turisme mediterrani, gastroenològic, esportiu, sostenible i de càmping, perquè tenim els millors càmpings d'Europa. El saló oferirà una variada oferta de 50 països i es podran descobrir interessants viatges per fer en vaixells de creuer i els visitants podran gaudir de promocions especials de les agències de viatges per viatjar a preus més assequibles, especialment en temps de crisi, a més de propostes per a singles, el col·lectiu gai i d'aventures pel desert, entre d'altres. L'objectiu final és que la fira es transformi en una mena de festa i que Barcelona vibri acollint la resta de demarcacions.

S'espera un bon any turístic, més o menys com l'any passat, que va ser excel·lent. Però no va ser bo només pel tema de la primavera àrab com tothom deia, que és cert que ens va portar turisme que es va trobar penjat en l'últim moment, sinó perquè el turisme està tornant a l'Estat espanyol i també a Catalunya. El nostre valor fonamental és el valor més preuat en el món del turisme: la seguretat. La seguretat no és simplement que no et robin la cartera, que te la roben aquí però també a Londres i a Berlín, sinó que el cotxe et funcioni, que el menjar i les begudes estiguin homologades, que els llençols estiguin nets i que si arriba el cas puguis anar a l'hospital i que t'hi atenguin bé.

Ara és veritat que s'està promocionant el turisme rus perquè fins ara entre el turisme rus que intentava venir hi havia molta púrria. Ara no. Ara o tenen diners o no vénen. Ens estem transformant en una destinació turística apreciada entre les capes socials mitjana o mitjana-alta de Rússia.

Abans d'anar a vendre un producte cal saber quin producte tens, on l'has de vendre i com l'has de vendre. La Costa Brava, Barcelona i Girona són productes turístics que es poden vendre sols. En canvi, els hotels no sónobjectes de promoció, sinó commodities, llevat que estiguem parlant d'un hotel o un restaurant d'elit, com era el cas d'El Bulli de Roses. Un cop has decidit que tens producte per vendre, has d'oferir experiències i els productes bàsics com ara llocs per anar a menjar, a dormir i a comprar, i després decidir en quin mercat ho vols vendre. Aquí tothom vol anar a Nova York, però actualment l'única demarcació de Catalunya que es pot vendre bé a Nova York és Barcelona i des de no fa gaires anys. Tothom vol anar a la Xina, a Nova York, a Singapur o a l'Índia, però en canvi ningú pensa a anar a Mollet del Vallès, i potser hi ha un gran mercat.

Qui diu Mollet del Vallès, diu Barcelona. Això ho vaig explicar fa un temps en unes jornades empresarials a Lloret. Els vaig explicar que a pocs quilòmetres hi tenen Barcelona, amb tres milions d'habitants, i que no s'hi promocionen perquè els hotelers pensen que no ompliran els hotels si capten barcelonins. La promoció turística no anirà mai bé mentre no desapareguin els hotelers enfront la situació. La gent pot anar a passar un cap de setmana a Lloret si saben com vendre-ho. Lloret es gasta diners per anar a Moscou i en canvi podria fer una promoció fantàstica a Barcelona amb poca inversió. Lloret és una destinació que m'estimo molt. Penso que s'hi han fet esforços públics i privats importants i que han donat la volta al tipus de turista que hi rebien. Tothom que critica Lloret és perquè fa anys que no hi ha estat. Jo sóc un gran defensor de Lloret i em vaig barallar amb l'exconsellera Tura, ara fa alguns anys quan va dir que Lloret tenia turisme de borratxera.

De portes enfora està costant molt que la gent s'ho cregui. No hi ajuda tampoc que alguns majoristes de viatges segueixin venent Lloret com un lloc de sexe i alcohol. El problema de Lloret és que, de tot el conjunt d'empresaris hotelers, n'hi ha tres o quatre que encara tenen hotels dels anys seixanta i que no s'han gastat un duro a reformar-los. Són hotels que s'han amortitzat cinquanta vegades i que continuen venent les habitacions a 20 o 30 euros per persona i que estan en molt mal estat. Aquí sí que s'hauria d'actuar, però a veure qui és el president de gremi que ho denuncia i quina és l'administració que té ganes d'enfrontar-s'hi i fer-los tancar.

Sí, però se n'han de tancar molts més.

El tot inclòs és un producte que jo sempre he intentat combatre perquè la nostra societat és la negació del tot inclòs per allò que dèiem de la seguretat. A Lloret, a Platja d'Aro i a Palamós es pot passejar amb tota tranquil·litat a les dues de la matinada sense por que t'hagi de passar res. No som en un lloc paradisíac, però que hagin de tenir tancat el turista i que per això li donin de tot perquè no hagi de sortir... Som a Catalunya, un lloc segur. És per això que puc entendre la mitja pensió i fins i tot la pensió completa, però no el tot inclòs, perquè és un producte antinatural tenint en compte la nostra oferta turística. El tot inclòs l'utilitza l'hoteler que no ha renovat el seu producte, que el manté obsolet i que s'inventa el tot inclòs per fer veure que dóna moltes més coses. Quan vaig ser secretari general de Turisme, aquesta va ser una de les meves batalles amb les Canàries i les Balears.

No. Pobre de l'hoteler que no la faci servir. És bàsic que el sector utilitzi la sobrereserva si vol sobreviure. Ara bé, la sobrereserva com la que s'utilitza als Estats Units. El problema és que els nostres hotelers són molt astuts, perquè omplen l'hotel al 110% d'ocupació i als clients que els sobren els envien a un altre hotel de la seva cadena i, miri, vostè mateix, hi pot anar a peu, que és a tres cantonades. No. Això no va així. Si fas el 110%, te'l menges i col·loques la gent a la qual no pots donar habitació en un hotel superior i en una habitació també superior, i la portes a l'hotel en taxi i el pagues tu. Sobrereserva, sí; però complint les regles de la sobrereserva.

El model de sol i platja és l'únic que funciona. Vostè sap que Barcelona és una ciutat important des del punt de vista de congressos, oi? El 1984 jo vaig crear el primer Barcelona Convention Bureau, que va ser el primer de l'Estat espanyol. Així i tot, Barcelona continua tenint el 80% de turisme de vacances. I si això ho traslladem a les comarques gironines i a la Costa Brava, el tant per cent de persones que hi van a fer turisme s'eleva al 95%. Per tant, queda clar que el turisme de sol i platja continua funcionant, però aquest turisme també comporta cultura. No és només anar a la platja i emborratxar-se a les guinguetes. Comporta cultura, comerç i restauració. Som una destinació de vacances i ho hem de continuar sent. El que cal fer és aconseguir que el turista faci escapades al llarg de tot l'any i no només a l'estiu. Hem de saber atraure'l amb intel·ligència i emprenedoria empresarial i apostar per la creació de productes.

Sí que han pujat, sí. Però aquí ningú recorda la realitat. Sap quants creueristes hi havia a Barcelona el 1992? Doncs 132.000. Ara sembla que tota la vida hi hagi hagut vaixells de creuer a Barcelona. Però va ser Turisme de Barcelona, quan jo n'era director general, el que els va potenciar anant a Miami i convidant els armadors i responsables de les grans companyies a visitar-nos. Van quedar meravellats del port de Barcelona quan van veure que al port no hi havia estació de vaixells de creuer i que conjuntament amb el port érem capaços de muntar una vela que fèiem créixer més o menys per poder rebre els passatgers que hi arribaven. Els creuers continuaran mentre no fem una estació nàutica al port com està previst i que és una manera de llençar els diners.

Ho trobo bé mentre hi destinin un espai a petites reparacions i que siguin capaços d'agilitzar l'arribada de passatgers. Les instal·lacions han de ser lleugeres i s'han de poder ampliar sempre que calgui i d'un dia per l'altre. L'armador vol flexibilitat i rapidesa, naturalment amb tots els controls de seguretat i aliments.