Platja verge i un racó mariner

Les barraques de s'Alguer testimonien com era la vida dels antics pobladors de la Costa Brava, per bé que amb el pas dels anys han esdevingut uns estatges amb ús eminentment turístic i d'estiueig. Com que estan en primera línia, la llei de costes les considera fora d'ordenació, tot i que el consistori en demana la preservació pel seu interès paisatgístic.

Una pista, primer asfaltada, que discorre entre càmpings mena entre revolts cap a la platja de Castell. També s'hi pot arribar a peu, des del final de la Fosca, però amb vehicle motoritzat és l'accés habitual. L'asfalt s'acaba i el sauló ens du fins a un petit pàrquing que costa cinc euros durant tot el dia. És el peatge que posa l'Ajuntament de Palamós per banyar-se en una platja paradigmàtica per entendre com era la Costa Brava fa encara no un segle.

A pocs passos de l'aparcament, entre pins i l'espès canyissar d'una riera que hi forma una petita zona d'aiguamolls, apareix la platja. Cada cop la coneix més gent, però és un lloc idoni per disfrutar-ne amb família o amics, si pot ser, fora dels caps de setmana.

Al marge del bany, els entorns de la platja són un complement perfecte per a la jornada. En direcció nord, cap a Calella de Palafrugell, els senders condueixen cap a la cala Estreta. I, a mig camí, dins de la finca del mas Juny, es pot trobar la que es coneix com a barraca de Dalí, una petita barraca de pedra amb una insòlita porta inclinada per accedir a l'interior que va servir d'estudi per al pintor. Cap al sud, hi ha les belles barraques del poblat de pescadors de s'Alguer, les restes del castell de Sant Esteve i, a menys de mitja hora de camí, la platja de la Fosca.