Sense pla B

Els partits catalans ja veuen les orelles al llop, però continuen sent incapaços de consensuar una resposta davant la més que probable sentència adversa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. En privat, tant CiU com el PSC parlen de sentència imminent i tot apunta que el TC tocarà a la baixa punts neuràlgics del text, com ara el terme nació. Si això es concreta, tots hauran de mullar-se, començant pel PSC, que haurà de concretar els seus advertiments al PSOE. A això s’agafa CiU, que, encara que a priori es troba en una posició més còmoda que el principal partit del govern, preferiria prioritzar el debat econòmic. Totes les formacions van dedicar ahir les executives i permanents a tractar la qüestió, que després dels escàndols de corrupció torna a monopolitzar el debat polític.

Ara, aeroports i concert
L’endemà que José Montilla alertés que un cop del TC pot fer perillar el model d’Estat, Artur Mas va voler comparèixer davant dels mitjans –no estava previst– per replicar el president de la Generalitat, al qual va demanar un pla d’acció immediat per dissenyar un pla B. De fet, aquest és una mena de pla B de Mas, perquè primer va instar els magistrats del TC a “inhibir-se” i a deixar les coses tal com estan. El líder de CiU va reclamar al president que passi “de les declaracions als fets” i que expliqui quina és l’estratègia del govern davant una hipotètica sentència negativa. Mas també va admetre que el pla B que els convergents van aprovar en l’últim congrés –govern d’unitat i consulta– és revisable a un any de les eleccions. El mateix consideren a Esquerra, que també ha aparcat la via del referèndum.

El president de CiU va apuntar algunes de les prioritats que, segons la federació, Catalunya haurà de defensar després de fer-se pública una sentència adversa: el concert econòmic i el traspàs dels aeroports. Un pla B que coincideix a grans trets amb alguns dels eixos de la campanya que prepara Convergència de cara a l’any que ve. I és que Mas vol evitar reclamar eleccions anticipades si el TC retalla l’Estatut, però de portes endins es treballa amb la hipòtesi que la impossibilitat de consens pot abocar en un avançament electoral. És una probabilitat que no descarta ERC, encara que la prioritat dels partits del govern és esgotar la legislatura. El líder d‘ERC, Joan Puigcercós, va atribuir els “nervis” de CiU i PSC al fet que una sentència negativa pot significar l’“enterrament” del model autonòmic i de la via federalista.

A les files socialistes seguien amb la tesi que no cal avançar esdeveniments sobre una hipotètica retallada de l’Estatut. L’executiva del PSC va tancar files al voltant de la intervenció de Montilla insistint que el que està en joc és l’encaix de Catalunya a Espanya i minimitzant els efectes en les relacions PSC-PSOE.

A la formació de Montilla s’evita parlar de conflicte amb el partit de Zapatero, tot i les crides del cap de l’executiu espanyol i de la vicepresidenta de la Vega a no interferir en el procés de resolució del TC. El PSC culpa el PP de ser ell qui pressiona l’alt tribunal bloquejant la seva renovació. Respecte a les frinccions amb el PSOE recorden que l’executiu central ha avalat la constitucionalitat de l’Estatut i que la sentència del TCels pot esquitxar. Malgrat això, ho redueixen a diferències estratègiques. Mentre el PSC opta per alertar de les conseqüències d’una retallada i del desgast, el PSOE prefereix el silenci. El govern espera al dictamen per respondre.