En la mort d’un home bo: Ramon Capdevila Pagès
Vaig conèixer en Ramon fa anys, quan per raons laborals va venir a treballar al costat meu, provinent de l’oficina de La Caixa d’Amer, on exercia d’interventor. Va ser un trasllat gens agradable per a ell, però que va saber portar molt millor que no pas d’altres en iguals circumstàncies.
D’entrada em va semblar una persona forta, dura i d’aspecte granític.
Amb el pas dels mesos em va permetre entrar en la seva vida i vaig descobrir que sota aquesta armadura aspra s’hi amagava una persona amb un gran esperit de servei a la comunitat i a les persones concretes. Sempre disposat a ajudar i servir els altres. Qui ho diria, a primera vista.
Jo diria que no era precisament un home de missa (l’Assumpció sí) i per això em va sorprendre quan em va parlar del projecte de les obres d’acabament del campanar de l’església d’Amer, en contacte amb el rector.
Enllestida l’obra, que va gestionar amb la seva habitual eficàcia, em va convidar tot content a veure-la acabada. Era una contribució més de les tantes que ha fet a la seva vila.
Va passar, junt amb els seus, uns moments molt durs a causa de la malaltia i mort del seu fill Carles. En vaig admirar l’enteresa i la tenacitat de continuar fent costat a l’Assumpció, l’Albert, en Josep i la resta de la família.
Al llarg d’uns quants anys vam compartir empreses diverses i sempre, en tot moment, va estar al nivell de les responsabilitats assumides. També en aquest mon complex vaig constatar que era un home essencialment bo.
En l’acte del funeral em vaig assabentar que en els darrers temps i fins al final de la seva vida va treballar per a Càritas de la parròquia d’Amer. És el digne colofó d’una persona que de forma discreta, i sovint callada, ha dedicat temps i esforços per ajudar altres persones, una actitud sortida del seu cor immens d’home bo que ha dedicat la seva vida essencialment a la família i els veïns de la vila d’Amer, i amb una discreció que l’honora.
Gràcies per tot, Ramon. Has deixat un bon testimoni per a tothom.