Benet Julià i Figueras
Metge i humanista, va fer una notable contribució a la història de Girona i Sant Feliu de Guíxols
El metge i humanista Benet Julià i Figueras, que va desplegar una intensa activitat professional i cívica, i va ser testimoni d'una època i d'una manera de fer de la ciutat i els seus habitants, va morir l'1 de març als 96 anys.
Nascut al carrer Girona de Sant Feliu de Guíxols el 1913, els ascensos professionals del seu pare, que era tècnic bancari, van motivar diversos canvis de domicili i el 1918 la família es va traslladar a Girona, al carrer del Carme, més tard a Igualada i, dos anys i mig després, novament a Girona. Va ser en aquesta segona etapa a la capital gironina quan va acabar els estudis de primària i va cursar dos anys de comptabilitat mercantil. I és que la intenció de la família era que continués la mateixa activitat paterna. Benet Julià, però, aviat va comprovar que no era la seva vocació i va seguir els estudis de batxillerat i, ja a Barcelona, els de medicina, en una època marcada per grans trasbalsos. El 1936, quan va esclatar la guerra, cursava el quart curs de carrera. Mobilitzat, en un primer moment va realitzar serveis hospitalaris en centres de cures de rereguarda i més tard va ser destinat a la Prefectura de Sanitat Militar a Extremadura. Enmig d'una població civil desplaçada i sense serveis mèdics, el conflicte bèl·lic va suposar per a Julià una dolorosa pràctica.
Acabada la guerra, va fer els dos últims cursos de carrera i es va especialitzar en ginecologia. Van ser, però, uns anys de penúries, sobretot alimentàries, durant els quals va agafar el tifus. Després de recuperar-se en un hostal d'Adri, es va establir al carrer del Carme de Girona, on el 1943 va començar a exercir la medicina general i es va donar a conèixer com a tocòleg. Al carrer del Carme, hi va acabar tractant la majoria de veïns i amb el temps es va convertir en un dels personatges més coneguts i visitats de Girona. Més endavant va començar a treballar al servei de maternitat de l'Hospital de Santa Caterina. Va ser també un dels fundadors de la Residència Sanitària de la Seguretat Social, d'on, aprovades les oposicions, va ser cap del Servei de Tocologia.
Recerca històrica i belles arts
A més de la seva ingent tasca mèdica, Benet Julià va desenvolupar també una intensa activitat com a estudiós. Es va estrenar amb la publicació d'una biografia del cirurgià Rodolf Matas, la qual cosa el va animar a treballar en temes de medicina gironina antiga, que presentava a congressos d'història de la medicina o publicava a la revista del Col·legi de Metges. També, arran de les seves visites als arxius de Sant Feliu de Guíxols, entre el 1983 i el 1994 va publicar nou articles a Revista de Girona, quatre sota el títol genèric de Notes guixolenques del segle XVIII, a més de La drassana reial de Sant Feliu de Guíxols, Mariners guixolencs, mestres d'aixa i captius dels moros, Els tapers guixolencs del segle XVIII, L'Estudi General gironí i la seva Escola de Medicina i Una obra oblidada de Rafael Masó (1994). També es va interessar per les belles arts, sobretot el dibuix i la pintura. Ja jubilat, molts diumenges, amb amics com l'arquitecte Negre i l'odontòleg Vila, recorrien les comarques gironines per pintar paisatges i masies.
Les exèquies se celebraran avui, a les 11 del matí, a la parròquia de Vista Alegre de Girona.