A reveure, Marta Ministral Masgrau
Era professora a la Universitat de Girona
El dia 2 ens arribava la colpidora notícia del traspàs de la Marta, una nena Ministral. L’any 2014 l’Ajuntament posava una placa al núm. 17 de la nostra Rambla, on havia nascut en Jaume Ministral i Masià, oncle de la traspassada Marta, i com ell tots els germans, entre ells, el pare de la Marta.
La Marta també formava part d’aquesta saga Ministral que tanta petja ha deixat a la nostra ciutat. Filla d’en Josep Maria Ministral, mestre i director del Joan Bruguera, una gran persona, casat amb Alícia Masgrau de Banyoles, varen viure a la Rambla. L’Alícia, en ser de Banyoles sempre la feia petar amb el nostre pare quan venia a buscar la llet, ell adorava els banyolins.
La Marta podríem dir que seguia les arrels de mestre de la família: era professora de la Universitat de Girona, on ha deixat una gran petja. Tots els seus oncles, l’avi, el pare, havien estat mestres, menys l’Enric, que es dedicà al comerç. La Marta ens l’acaben de prendre tot just estrenar l’any i per culpa de la malaltia que fa estralls a casa nostra, deixant fills sense pares, pares sense fills, cosa que és inacceptable. Mai uns pares haurien de viure aquesta experiència. Amics, companys de treball, veïns, és un dolor que se esta escampant com la mateixa pólvora.
Els que heu estat els seus amics a la universitat ben segur que sabríeu com definir el cognom Ministral, una gran persona sempre disposada a ajudar. Tan sols hauríeu de veure les imatges del dia de la placa aquella pinya de cosins, poques famílies l’aconsegueixen.
Jo el cognom el porto gravat al cor per la tia de la Marta, l’estimada Carme Ministral i Masià, esposa del Dr. Joan Baró, al cel sien els dos. He deixat clar en diversos escrits que escriure em ve d’ella, per una carta que ens va fer fa 43 anys; per tant, tota la família Ministral me la sento una mica meva. El seu germà en Jordi, una gran persona, és cap de banda dels Manaies de Girona.
Avui li diran adeu a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal, a les 12 del migdia, i ben segur s’hi aplegaran un munt de gent per estar al costat del seu espòs, en Joan; l’Arnau, el seu fill, i segur, des d’on pugui ser, l’Alícia, la seva mare, per estar al costat tots d’aquesta gran família en un moment tan especial de dir adeu a una persona estimada.
Marta, tinc molta gent estimada on arribaràs, records a tots, però a la tia Carme digue-li que encara escric per ella.
Descansa en pau.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora