Recordant una mestra, la Sra. Maria

Fa un parell de dies a les xarxes varen posar la fotografia d’un gran mestre que va tenir Girona, el senyor Joaquim Estrach, i la gent comentava el temps que feia que ens havia deixat. Doncs com és la vida que ahir ens va deixar la Maria Panella Sarrà, la seva esposa, que de fet també havia exercit de mestra a l’acadèmia Coquard i a la Mercuri. Jo la vaig tenir un temps a l’ingrés i guardo una foto amb tot el curs al pati que hi havia a can Coquard.

Amb la Sra. Maria, a més, érem veïns del Barri Vell, a la plaça del Oli. A prop també hi vivia la seva cunyada, la Nuri, casada amb un altre mestre, el senyor Sánchez. La senyora Maria va tenir dues nenes: la M. Teresa, catedràtica en dermatologia, és una gran metgessa, tres anys més jove que jo; la mitjana, crec que es mestra, i un noi, el petit, que viu a Girona. Quan els pares varen emmalaltir, les filles els varen portar a la ciutat de Barcelona per poder-los tenir a prop, però tots volem tornar als nostres orígens quan arriba aquest moment tan especial de dir adeu a tot.

Amb la senyora Maria hi tenia força contacte. En tenir les filles fora, venia amb les amigues, i el que he dit sempre, abans els veïns érem una família. Jo no visc al Barri Vell, però quan sento quelcom que hi té relació sento que alguna cosa dins meu em sacseja.

Avui li diran adeu, a dos quarts de deu del matí, al Tanatori de Girona, on de ben segur molts gironins s’aplegaran per estar al costat dels seus fills en aquest moment tan especial de dir adeu a una mare.

Descansi en pau.