Lothar Rupp, un empresari turístic visionari
Lothar Rupp va ser un autèntic visionari. Era una persona que tenia les idees molt clares i que va saber veure el gran potencial del sector del càmping en un moment, els anys 70, en què pocs ho feien. Des de la discreció, Rupp va contribuir amb el seu gran esforç i dedicació al posicionament actual dels càmpings gironins.
El 1962, amb la carrera d’arquitectura acabada, no va dubtar a emigrar del seu país, Alemanya, i deixar la seva ciutat natal, Stuttgart, per buscar noves oportunitats amb la seva dona, Sigrid, i els seus dos fills, Markus i Sofia. Primer es va instal·lar a Mallorca, on va treballar en un conegut despatx d’arquitectes i va ajudar a construir destacats hotels de l’illa. Això li va permetre conèixer de prop el món del turisme en un moment en què el sector començava a despuntar.
El seu esperit emprenedor el va portar a crear el seu propi negoci i així va ser com va arribar a obrir, l’any 1972, un petit càmping: l’Aquarius de Sant Pere Pescador, situat en un espai natural, al costat de la platja. De fet, el món del càmping no era un desconegut per a ell, ja que hi havia anat molts estius amb la caravana i la seva família. Rupp va tenir molt clar que havia d’emplaçar el càmping en un lloc privilegiat, com és al costat de la platja de Sant Pere Pescador i també va saber veure el gran potencial que tenia la zona per al sector.
Amb un gran esforç i dedicació constant, i amb l’ajuda de la Sigrid, va fer créixer l’Aquarius fins a convertir-lo en les instal·lacions emblemàtiques actuals, que tenen 445 parcel·les i nombrosos reconeixements. S’hi va dedicar en cos i ànima i tan aviat se’l podia veure tallant la gespa amb la segadora com posant totxanes. Gaudia com un nen petit planificant les obres que s’havien de fer cada temporada al càmping.
Des del principi va tenir molt clar que calia anar invertint els beneficis perquè l’estada i l’experiència dels turistes fos impecable. Sempre deia que el més important era que els clients marxessin satisfets. Això, per a ell, era una gran responsabilitat i així ho transmetia a les persones que tenia al costat.
El seu compromís, el seu gran esforç i la seva gran contribució al sector el van fer mereixedor, l’any 1991, de la medalla al mèrit turístic de la Generalitat de Catalunya.
Era un home molt exigent amb ell i amb les persones que tenia al voltant. Li agradava tenir-ho tot planificat. Era un gran defensor de la família i li agradaven les coses senzilles. La navegació i la pesca van ser les seves altres passions. I sobretot viatjar i conèixer món, cosa a la qual es va poder dedicar força més quan va passar el relleu al capdavant de l’Aquarius al seu fill Markus.
Bon viatge, Lothar!