Joan Mascort i Rafart
Exalcalde de Brunyola i ànima de la Fira de l’Avellana de la Selva
La vigília de Reis a l’església de Sant Fruitós una nodrida representació de veïns de Brunyola i de Sant Martí Sapresa i de pobles del voltant ens aplegàrem per dir adeu a en Joan Mascort i Rafart, mort als 87 anys aquest inici del 2020.
Només de veure la quantitat de gent que omplia l’església i la plaça del davant per al comiat d’en Joan un ja es pot fer a la idea dels sentiments que despertava el senyor Mascort entre la gent que el coneixia; era un home del camp, de pagès, com ell mateix deia, a qui agradava sortir de cacera i tenir els avellaners ben conreats i que al mateix temps en la seva llarga trajectòria com a alcalde i com a persona sempre estava amatent per intentar fer el millor per al seu poble i per a la seva gent, amb un sentit de la justícia i de la correcció que el va fer ser estimat i apreciat per gent ben diversa.
El rector de Brunyola ens va recordar amb les seves paraules que en Joan potser va ser una mica incomprès quan va ser alcalde fa quaranta anys, perquè va avançar-se al seu temps i quan a la comarca de la Selva anaven proliferant les urbanitzacions a tort i a dret ell va lluitar per evitar que aquesta tendència s’instaurés a Brunyola, i el poble es va conservar intacte, cosa que ara es valora en la seva justa mesura però que en el seu temps no tothom va entendre. En Joan no és que fos ecologista, però comprenia el valor de la terra i del país i ell s’estimava Brunyola i la seva gent. Per això també va treballar per aconseguir que a Brunyola es pogués viure de la terra i va intentar que una de les característiques específiques del municipi, el cultiu de l’avellana, es conegués molt més; en Joan Mascort va ser l’anima de la Fira de l’Avellana de la Selva, que l’any passat va complir 25 anys, i en la qual cada any havia participat, primer com a alcalde, després com a simple productor i darrerament ja més com a espectador; en Joan ja no va poder venir a la Fira dels 25 anys, tot i que la seva filla Anna em va dir que li hauria fet molta il·lusió poder-hi ser i que, tot i que ja estava malalt, preguntava què s’havia fet i com havia anat.
La seva extensa família i els amics i companys trobarem a faltar en Joan Mascort i Rafart, un pagès de Brunyola, un gran pare de família i una persona que estimava la seva gent, el seu poble, la seva terra.
(*) Joan Carles Codolà és coordinador de la Fira de l’Avellana de Brunyola