Pèrdua d’un preeminent artista gironí, Domènec Fita

En fer un repàs de l’avenç de notícies dels diaris locals, ens acabem d’assabentar de la pèrdua d’un personatge gironí d’una gran rellevància, com a preeminent artista i gran persona. Un home que va tenir una infantesa molt humil i no gens fàcil. A poc a poc, però, va anar destacant en aquell infant un ferm desig de fer coses; proveït d’una gran habilitat per fer activitats de caràcter cultural i artístic, va saber anar-les treballant, a còpia d’esforç i d’una gran voluntat d’aprenentatge i d’un bon esperit de treball. Tot i el greu accident, que va tenir en el decurs de l’elaboració d’una seva obra, que va afectar la seva mobilitat, ell no va rendir-se. Va anar seguint la pràctica d’allò que més li agradava, la pintura, l’escultura i l’ensenyament, habilitats en les quals no tan sols resultà un gran artífex, sinó també un excel·lent mestre. Les seves múltiples obres, escampades arreu, la gran majoria en indrets molt destacats, han portat lluny el seu nom i el de la nostra ciutat, cosa que ens ha de fer sentir orgullosos de tenir-lo entre nosaltres. En el decurs de la seva trajectòria ha aconseguit ocupar llocs rellevants en el món de l’art, que li han comportat un gran nombre de reconeixements i premis; entre molts d’altres, l’atorgament de la Creu de Sant Jordi. Tot i els seus múltiples èxits professionals, com a excel·lent artista i estimat professor, ha estat sempre una persona d’una gran senzillesa, acompanyada d’una bonhomiosa humanitat. Un bon exemple per a molts. Que al Cel sia, i que en pau hi reposi.