Núria Pujol Valls

Després d’una llarga malaltia, la Núria ens ha dit adeu la vigília de la diada de Sant Jordi, la festa dels llibres, la cultura escrita que l’ha acompanyat tota la seva vida. Nascuda a Sant Feliu de Guíxols el 2 de novembre de 1963, filla de Pere Pujol Passarrius i de Joana Valls Andreu, va créixer a l’escalf de la taverna de can Peric, que regentaven els seus pares, i juntament amb la seva germana Sònia va heretar tant les arts culinàries com el compromís polític de la família –el seu avi era Pere Pujol Jordana, republicà exiliat, militant antifranquista i regidor pel PSUC en l’Ajuntament democràtic– i especialment el gust per la tertúlia, l’argumentació i la crítica. Des de joveneta ja anava sempre amb un llibre sota el braç. Era el seu millor amic. Literalment els devorava amb una rapidesa i fruïció sorprenent. Parlava de les obres literàries amb un amor profund i d’aquesta devoció intel·lectual en va fer ofici com a traductora de Simone de Beauvoir, Yasujiro Ozu, Shirley McLaine, George Sand i Bernardo Atxaga, entre d’altres. I entre llibre i llibre encetava amb els amics llargues reflexions i discussions centrades en mil i un temes. Memorables les xerrades de tu a tu entre ella i el seu company, l’escriptor, poeta i cofundador del duet Accidents Polipoètics Xavier Theros. La filosofia era la seva altra passió. La va estudiar a la universitat empesa pels coneixements que va rebre a l’institut de Sant Feliu sota el guiatge del professor Josep Maria Terricabras.

A part de la traducció d’obres literàries, la Núria Pujol Valls també es va dedicar professionalment a la traducció de diàlegs cinematogràfics i a la interpretació simultània i interpretació consecutiva en conferències, congressos i festivals de cinema com ara la Seminci –Setmana Internacional de Cinema de Valladolid– i el Festival de Cine Fantàstic de Sitges; també havia treballat per a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i per a la cooperativa Drac Màgic, i havia consolidat una forta amistat amb la periodista i crítica de cinema Imma Merino i la directora Isabel Coixet. Allà on treballava, la Núria deixava una empremta especial per la seva professionalitat, coneixements i sensibilitat: a escriptors, directors de cinema, organitzadors de festivals, responsables editorials...

I entre feina i feina, la Núria anava de Barcelona a Sant Feliu, on tenia les arrels familiars, i també es refugiava de tant en tant amb en Theros en una masia d’un amic, en Lluís, situada entre Santa Maria de Besora i Vidrà. Eren unes escapades que la feien molt feliç i serà allà on anirà una part de les seves centres. L’altra part serà dipositada a la tomba de l’avi Peric, a Sant Feliu. Ben segur que estarà feliç de tenir la seva estimada neta reposant al seu costat.