El meu padrí
En la mort d’en Lluís Corominas Cabañó
Era petita, i esperava amb il·lusió que fos festiu per trobar-nos a casa dels avis, per venir a passar uns dies amb tu, o per fer aquells plans improvisats als quals de seguida t’apuntaves o em portaves. I és que estar amb tu significava diversió.
Els teus detalls com a padrí sempre han sigut diferents, darrere de cada un d’aquests hi havia dedicació, creativitat, amor i humor, sempre intentaves treure’m de polleguera, però amb riures i somriures aconseguies que et mirés amb admiració.
Jo anava creixent, i tu anaves formant la teva família, però en tot moment m’hi has involucrat, o t’has seguit involucrant com a padrí. En aquelles dates esperava amb alegrança acabar l’institut i que arribés l’estiu, ja que això comportava que ens retrobéssim de nou per estiuejar a Sant Feliu de Guíxols. Et recordo agafant el para-sol, amb el banyador més original i hortera de la platja, ens animaves a arribar a la plataforma que era al mig del mar, per després acompanyar-nos a fer un bon gelat de iogurt ple de llaminadures. Acabàvem esgotats; però, abans de fer la migdiada, amb un sol dit em feies pessigolles de les teves i ens venien atacs de riure, fins a quedar adormits.
Més endavant, les feines i els estudis ens ocupaven el temps, però els nostres vermuts a la piscina de casa els avis tot observant Girona i els berenars sopars al pati de casa no ens els treia ningú. Conversar amb tu era realment agradable, t’interessaves preguntant i escoltant, explicaves les teves anècdotes, i t’haig de dir que com les teves històries cap ni una, sempre ens deixaves bocabadades entre somriures.
M’agrada recordar-te com el meu padrí; però, sent sincera, la paraula padrí fa curt, només se m’ha de veure la cara per percebre la satisfacció que sento sent la teva fillola. El meu padrí no és un padrí qualsevol, el meu padrí vivia cada dia intensament, tenia idees aventureres, transmetia llibertat i ell s’hi recreava, jugava i aconseguia que tothom se sentís integrat, tranquil i content.
Estar amb tu era i és un regal, el meu padrí també ha estat un exemple per a mi, com a tiet, com a cunyat, com a pare, com a fill i com a germà. Orgullosa, no deixaré de repetir que m’agrada recordar-te com el meu padrí.